Microcontes

Jo no sóc una escriptora. Jo em limito a escriure al meu bloc, a posar sobre blanc i negre el que penso, però estic segura que em falta un "punt" d'ofici i de "gràcia" (en el sentit més estricte de les muses). No em veig escrivint ni una novel·la, ni res publicable. Em falta capacitat per imaginar, per passar la realitat a través de la imaginació, i per explicar històries interessants, divertides i noves, que a més tinguin un principi, un desenvolupament i un final.

Tanmateix, he vist que per la xarxa corren molts microcontes. I m'he animat a participar en el concurs que proposa el bloc Tumateix Llibres. No recordo com he anat a parar, però m'ha semblat divertit fer una història en només 50 paraules i una paraula obligatòria (us imagineu que no pretenc guanyar, sinó que se m'ha presentat com a repte i divertimento a la vegada).

Aquí us el deixo per a llegir:

Quan era una lluna, volia ser granota. Quan sigué granota volia ser dofí. Quan va ser dofí volia ser lleó, i quan arribà a ser un lleó ja pensava en ser llapis. Des de sempre havia mirat endavant. Però un dia, va tornar enrere en el temps.