Semi mare, semi soltera

c

És una estranya definició que em faig de mi mateixa, i d'algunes amigues que conec, i que ahir va tenir tot el seu sentit.

Semi mare, perquè sóc mare de tardes (coses de treballar fora de casa). De fet marxo de casa abans que ningú s'hagi llevat, i com a molt de la seva hora matinal només en sé per una trucada de bon dia. Per sort, a casa, qui té cura d'aquests inicis diàris és el J. Ell s'encarrega de tot, preparar robes, carteres, esmorçars i de deixar-les al cole. Magnífic! Un temps preciós que viu com a propi i que evitem als avis.  Arribo a mitja tarde a casa. Bona hora encara per a fer coses juntes, a més de la intendència pròpia del dia a dia i de barallar-nos. 

Semi soltera. Això ja sóna més rar, no? Doncs per mi defineix és aquesta situació que tenim moltes dones de què per les tardes no comptem amb el pare de les criatures per gaire bé res, no perquè estiguin al gimnàs o al cine, sinó perquè els seus horaris laborals els impossibilita d'estar presents. Així que som nosaltres les que ens encarreguem d'activitat extraescolars, de preparar sopars, banyeres, etc., etc., etc. (més o menys activitats segons el tard que arriben els pares a casa). Aquesta situació, de vegades, es fa durilla de portar, especialment si el teu dia laboral ha estat poc afortunat (avui llegia aquest article sobre les superdones, res que no sabes).

Així, que en dies com ahir, que vaig arribar dues hores més tard de l'habitual, la meva part de semi mare se'm va fer curta (només hi va haver temps per jugar una mica, sopar, llegir conte i anar a dormir...ni tant sols temps, ni ganes de baralla) i la part de semi soltera, va ser menys dura que altres vegades (vaig anar pel fàcil, torrada amb formatge fos per sopar i mongetes blanques cuites amb xalxitxa per dinar avui, sense saltxitxa i conte extra per dormir).