M'agrada més. Segurament perquè és més nostre, més el que jo havia viscut de petita (amb visió televisiva del Don Juan Tenorio en blanc i negre, inclosa), i sobretot, perquè l'olor a castanyes torrades m'encanta (encara que no les castanyes especialment).
Huuuuummmm... què agradable m'és l'olereta de les castenyes coent-se a la paella forada de casa (perquè pel carrer les castanyeres ja no fan olor a castanyes torrades, només a petroli o querosè o no sé què que em provoquen més fàstics que altra cosa). Aquesta olor, que em recorda un fred agradable, em dóna bones sensacions, i relaxació, però no em pregunteu per què... coses que passen.
(Per cert, la paella no és nova, ni comprada per l'ocasió, és una vella paella dels avis en desús, que un bon dia l'avi va foradar. Magnífica!)
Per acabar la celebració tradicional, uns bons panellets (com els que fem a casa amb ajuda, o desajuda, de les nenes amb només sucre, ametlles, cireres confitades i pinyons). Energia en estat pur (fora les barrites energètiques!).
D'Halloween, poca cosa puc dir. No ho he viscut als Estats Units i per tant no ho conec realment. Però, per mi, ho trobo postís: disfrassar-me, demanar caramels, il·luminar carbasses....(d'acord, nosaltres també tenim carbasses, n'és l'època, i potser a la muntanya també les foradaven i les il·luminaven, però a ciutat no). Vaja que no ho visc com tradició.
Potser algun dia ho serà i la castanyada es perdrà.... o farem una Hallonyada fusion, ja ho veurem, però de moment a casa som dels de la castanyada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada