Em vaig passar tot un Nadal entusiasmada per comprar-ne, sense saber on posar-la ni quin gust tenia, em sonava tan bé cibulet, què fi!
Després vaig somniar amb un petit hort urbà ple de plantes aromàtiques al balcó de casa, amb cibulet inclosa (pensava que conrear aquesta planta donaria pedigrí al meu hortet i a la meva cuina), però mai va reeixir, a excepció de la menta, que aquesta si que creix sola.
Ja veieu que tenia aquesta herba aromatitzadora de la cuina molt mitificada, i ara va i em regalen un paquetet de cibulet, altrament coneguda per la forma francesa ciboulette o la castellana cebollino. Aquesta és la que dóna més pistes de l'origen de la planta i del seu gust. Pertany a la família de les cebes, i el seu gust recorda de manera llunyana i molt suau el gust d'una ceba dolça.
Però com tot els mites, ara que el tinc a tocar, què en faig? Una vegada més els llibres no donen totes les solucions, i entre els meus receptaris de cuina no trobo receptes amb cibulet, i per la xarxa, tampoc trobo gaires, llevat d'alguns spaguetthi amb salsa de cibulet. Ara això sí, com a condiment d'amanides si que surt molt. Així doncs, aquesta és la sortida que li estic donant.... ara que si algú te més propostes.... em queda un munt (sembla que mai s'acabi, condeix tant...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada