Escoltant als de dalt...

Per primera vegada he estat convidada a una sessió de treball de caps intermitjos i suprems. No sóc un d'ells (dels intermitjos perquè dels de dalt, ja es suposa, oi?), però, allà estava (jo i tres més dels no habituals).

Quin era el propòsit de la nostra presència? Encara no ho veig. Tampoc ningú ho ha explicat. Jo com els altres, som una mena de mà dreta dels nostres caps immediats, els únics, en tot cas, que ens valoren i tenen en compte la feina real que fem i les nostres opinions.

Però allà estàvem, escoltant present, i possible futur, de la nostra feina i la nostra empresa (perquè la sessió no era per treballar, és a dir, posar en comú idees i que aquestes siguin assumides pels de més amunt, sinó per escoltar... visca la pluja d'idees!). Migveritats o migmentides que són com una música que fa temps que sóna però que no acaba d'arribar. He sentit molta teoria, però poca pràctica. Algunes propostes, però poques, per no dir cap, concrecions.

M'ha semblat estar en un vaixell sense GPS ni timó....on se sent el cant de sirenes...aquell que et pot fer perdre del cap.