9.11.10

Jo no sóc NINI

Que no sóc una NINI se suposa, oi? (només sabent que treballo i que porto una casa ja supero amb escreix el fet de NO TREBALLAR), però ara a més, m'estic formant (no sé si ho he fet pel que diuen els gurus --en temps de crisi és fonamental formar-se molt-- o perquè em tocava).

Primer, he fet una jornada presencial sobre la feina de community manager (una persona dedicada al marketing on-line en sentit ampli a través de les xarxes socials, definició de collita pròpia), i demà començo un curs on-line sobre creació de pàgines web (ja veieu que estic molt virtual).

La informació rebuda en la sessió va ser interessant, algunes coses que sabia i d'altres que em continuen orientant en aquest extens i canviant món de la comunicació en línia (algunes potser les posaré en marxa a manera de prova des d'aquest bloc, ja aniré veient). Del segon, ja us diré.

Retornant als NINIs. En aquest cas formar-me no m'ha suposat cap despesa extra, una perquè l'ha assumit aquella part que del meu sou va a parar a la formació i l'altre perquè el subvencionen, encara, des d'Europa. Per això no reclamo que em paguin per no ser NINI, però si que protesto públicament perquè els anomenats NINI (que ho són perquè volen, perquè el que no volen és esforçar-se mínimament, segons el meu parer) rebin unes ajudes (totalment electoralistes), i en canvi joves que tenen estudis, siguin bàsics o no, i que volen treballar però no en troben, no tinguin, com a mínim, les mateixes oportunitats, sinó més (i aquests si que són una massa de votants molt important, perquè no els consideren???).

Vida i dubtes una vegada més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada