8.2.09

Un matí a la Ciutadella

Diumenge al matí. Com passa alguns caps de setmana el meu marit corre una cursa atlètica, i jo i les nenes l'acompanyem, si més no a l'arribada.

Abans de tenir les nenes anavem plegats. Ara, hem canviat una mica els hàbits. No busquem curses gaire lluny de casa, i si pot ser, que ens permetin d'anar en dos torns.

Les nenes no són dormilegues, però tampoc no cal forçar la màquina per estar tots a la sortida a les 9 del matí.

Tot i que jo no tinc cap predisposició atlètica, m'ho passo bé veient com la gent s'esforça per aconseguir una mateixa meta: arribar al final. Les nenes també s'ho passen bé, animen i criden i es poden passar una bona estona quietes mirant com van passant atletes. És clar, molt millor si hi ha música, banda, camp per còrrer o poden tocar la càmara fotogràfica.

Anar a la Mitja Marató de Barcelona, prèvia per preparar-se la Marató de Barcelona (un altre dia us explicaré la meva marató), ens ha permés després acostar-nos al parc de la Ciutadella.

Està de reformes. La font queda tapada per unes malles verdes i el petit llac acull ara els ànecs i oques (que per cert estan ben tips de menjar i ja no fan cas del pa que les nenes li tiren). El llac gran està buit (suposo que perquè l'estan netejant). El mamut segueix impassible a la currua de nens i nenes (i no tant petits) que fan cua per pujar-se a la trompa. La pergola és un lloc ideal per a que corrin el crios. ...

Finalment, hem arribar a la ludoteca.... Mare meva com estava de gent! Quasi no es podia donar un pas. Malgrat tot, hi havien juguines per a tots. Està bé trobar llocs així. Espais on la canalla pot jugar amb aquelles coses que no cal tenir a casa (pilotes gegants, carretons, balancins, camions, tamburets o cubells de sorra....). D'aquest a més m'agrada la taula. Una vegada vaig veure celebrar un aniversari. Gran idea! Unes galetes, magdalenes, xocolata i sucs... i els nens la mar de feliços jugant al que volien entre mossegada i mossegada.

A la Ciutat Comtal hi ha unes quantes.

Fa temps hi haviem anat a la que hi havia al parc de Cervantes. Molt més petita i, sobretot, menys concorreguda. Ara l'han tancada definitivament. No sé les raons reals, encara que suposo que fou aquesta menor concentració de famílies. De totes maneres crec que és un error. El cost no ha de ser molt més que el d'un sou, i ha d'haver lloc per a tots els gustos (atapeïts, tranquils...).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada