25.2.10

No m'importa que m'ignorin....

...Aquesta afirmació no és veritat....

Em sap greu...., tot i que jo em pensava que no, que passava d'aquestes coses, sobretot i especialment si ho feia gent amb la qual tenia escàs o nul contacte.

Què li farem! No sóc tant dura com em crec, i vull sentir-me inclosa encara que no sé ben bé per què ni per a què.

Uy,uy,uy..... estic travessant una etapa "sensible", perquè l'altre dia em vaig descobrir perdent unes llàgrimes mentre conduïa i escoltava un programa de ràdio on parlaven de "trasplantaments de ronyó". Ja sé que el tema no sembla a priori gaire emotiu, però per mi ho va ser el fet de descobrir algú que li semblava que no havia fet res d'especial per donar un ronyó a la seva germana... Fantàstic!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada