A les 6 ja entravem per la porta 35 del gol sud. Tot just començaven a omplir-se les primeres grades, però el rebombori era increïble. La petita, es tapava les orelles i volia marxar a casa, però poc a poc es va anar enganxant a l'ambient. Tots plegats ens vam enganxar. Crits per aquí, salts per allà, aprenent allò de "blaugrana al vent...".
Pensava que a la mitja hora ja hauriem sortit d'allà, però no (sort anava preparada amb aigua i altres queviures!)....vam aguantar fins que vam sentir: MESSI! i ens vam anar. Ja estavem esgotats, i això que teniem seient quasi a primera fila, amb la cara pintada de blau i vermell i amb una banderola de plàstic (moltes gràcies Sr. Mundo Deportivo, que les de roba valen una pasta).
Uff, mai m'hagués imaginat en aquest sarau. De fet, no m'agrada especialment el futbol.....
No t'agrada especialment el futbol... però segur que les teves nenes estan ben orgulloses que la seva mare els hi portés :-))
ResponEliminaL'estadi sempre és una festa. A la pregunta de Champions? només puc respondre un majúscul SÍ.
ResponEliminaSi surt no a la ruleta, ningú no ens treurà tot el que ens hem divertit pel camí. Repeteixo, per si no s'escolta al centre de la Península, ningúuuuuuu! :)