Reconfortem quan tenim por. Passem moltes nits sense dormir. Donem petons i abraçades. Guarim quan estem malalts. Sabem quan tenim gana, son o mal de panxa. Acompanyem. Preguntem. Escoltem. Opinem. Ajudem. Ensenyem camins. Dient quan està bé i malament. Sabem com vestir una nina o posar una roda al camió. Sabem llegir i com disfressar-nos. Aixuguem llàgrimes. Fem riure. Fem plorar. Aplaudim totes les gràcies i les cridem als quatre vents. Orientem. Aconsellem. Ensenyem. Valorem el camí triat i el seu futur. Els fem estudiar i fem deures. Ajudem més enllà del que algú podria pensar......i mil coses més que cadascú pot afegir.
Per tot això som exigents amb els fills (potser massa i tot). Volem que segueixen fil per randa els nostres consells. Creiem que sempre tenim raó. Creiem que la nostra experiència és l'única que val. Creiem que les coses s'han de fer quan nosaltres diem que s'han de fer. No ens agrada la roba que trien ni el pentinat. Els amics i les parelles no són del tot encertats. Donem idees pensant que mai les tindran. No valorem les seves habilitats i cridem les seves incapacitats. Preferim fer-ho abans d'ensenyar. Ens enfadem si pensen diferent i ens repliquen. Ferim sense ser conscients. Creem males consciències.... i mil coses més que cadascú pot afegir.
Tot plegat, coses bones i coses dolentes, és fruit de l'amor que tenim pels nostres fills. Incondicional, malgrat tot. Un lligam, en el sentit més literal de la paraula, que difícilment es trenca, i que per això és complex de gestionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada