Per això, i malgrat que pel meu cap em rondaven els afalagaments del dia d'abans que diverses persones al llarg del dia em van deixar anar (Estàs moooolt macaaaaaa!.... total perquè portava vestit una mica curt estil Diesel, que no vol dir Diesel, mitges i sabates de taló), he decidit ficar-me dins d'uns texans i d'unes sabates planes.
Com cada dia he anat a la feina, però l'hora de dinar (60 minuts) l'he utilitzada parcialment per arribar-me al centre comercial (40 minuts) a veure si trobava les samarretes i sabates que ens han demanat des de l'escola per a que les nenes facin el festival d'aquí a pocs dies. He tingut la sort de cara parcialment. He aconseguit la samarreta blanca. Encara em falta la negra i les xines negres. Clar, que de pas, m'he firat per mi (una sahariana moníssima i baratíssima) i pel J. (un polo, econòmic i quasi tan mono com la meva troballa). Finalment, he pogut dinar (20 minuts).
A les 5, després de recollir a les nenes a l'escola tenia aparaulada la visita del tècnic que revisa la caldera.... I vaja, ha arribat 30 minuts abans.... així que he hagut de fer uns quants malabarismes per a que algú que no fos jo recollís les nenes.
Per acabar les coses previstes, m'he arribar a la parròquia a portar tres bosses enormes de roba que els de casa ja no farem servir. De tornada, he decidit avançar part de la compra setmanal....
Uff, ara estic una mica destrossada, encara que contenta perquè he triat les sabates correctes.
:)
ResponEliminaI el bon cos que queda, quan tot i l'anar amunt i avall, un entra casa amb una peça de roba comprada per l'altra, una per ell i el somriure a la cara.
I tant que se't queda bon cos Òscar. Tant, que al final del dia no et sents gens cansada....
ResponElimina