Las chicas del bar

Avui toca sopar amb "las chicas del bar", nom que va posar l'A. a un grup de mares de l'escola de les nenes amb qui dos cops a l'any surto a sopar. De fet, només amb una en sóc amiga, amiga, i les altres són conegudes. Però després de tants anys, són conegudes d'anar a sopar dos cops a l'any. El nom donat al grup, chicas del bar, sona a que ens passem la vida al bar, oi? Doncs no és cert. De fet no anem mai. La meva petita A. se li va ocórrer per anomenar a les que anàvem a sopar....

Aquests sopars van sorgir ja fa uns anys, quan la meva amiga M. i la seva germana van decidir quedar amb mares de la classe dels seus nens. Tot i que jo no tenia de criatures, em van convidar. Les coneixia a totes de trobar-nos pel carrer o al parc: elles vigilant els seus nens petits, jo badava.

Durant anys, els sopars sempre han estat al mateix lloc: una llesqueria del barri. No per por a sortir del mateix, sinó perquè a alguna no li agrada gaire cosa més que el pa amb jabugo. Tanmteix, els dos darrers sopars de Nadal, hem variat, això si, els dos cops al mateix lloc i dins del barri. Aquesta variació a mi em va permetre de passar d'una torrada el més rara possible a menjar carn de cangur i d'estruç, una oportunitat que no vaig voler deixar passar.

El sopar d'avui ja traspassa fronteres, i anem a un altre barri. El restaurant triat: un wok (amb el temps, a més del jabugo li agraden les gambes). Tot i així, avui sí, m'arreglaré i em posaré talons, seguint els consells de la meva amiga G., per una nit que surto!!!!