Les obres socials de les caixes

Si hi ha alguna cosa que m'agrada de les caixes és la seva obra social. Segurament no té res a veure amb el que en els seus orígens pretenia ser, però crec que adaptada als nous temps tenen alguns aspectes destacables: Preserven patrimoni, arquitectònic i natural, i sobretot fan una àmplia activitat educacional i d'esbarjo. Ja sigui al CosmoCaixa, al Caixafòrum o a la Pedrera, els nens i les famílies podem gaudir d'activitats ben diverses (hi ha per triar i remenar), segons la meva experiència de manera molt recomanable. Unes vegades gratuïtament i d'altres pagant (però tampoc no tant).

La tarde del diumenge vam triar passar-la a la Pedrera, per veure què es coïa en l'activitat Jugant amb l'arquitectura. I va estar bé, molt bé. Les tres hores que hi vam estar es van passar volant, i això que no vam parar: escoltar i veure el conte de Hansel i Gretel (quina meravella de petit decorat que va fer el contacontes amb bledes, cols, pebrots enciams que feien d'arbes, col-i-flors que feien d'ovelles, galetes i caramels que feien de caseta... Estava per menjar-s'ho!), jugar als tres en ratlla, fer macroconstruccions d'arcs, reconèixer textures, formar part d'una orquestra sense instruments convencionals (a mi em va tocar ser el soroll del coets quan pugen amb ajuda d'un globus) o jugar a muntar estructures amb peces de fusta i perquè no, tirar-les al terra al final de tot (l'art és efímer!). I tot això, veient l'interior de l'edifici gaudinià o el passeig de Gràcia des d'una finestra ben sinuosa.

I al sortir d'allà, amb l'agradable sensació d'haver gaudit (l'activitat i el seu fil argumental estaven ben treballats), també em va venir un regust amarg al pensar què passarà amb tota aquesta obra social quan les caixes es reformulin en bancs segons els interessos de ves a saber qui (encara que jo tinc la meva pròpia opinió al respecte...).