Però aquesta darrera acció, que havia d'arreglar-ho tot, va resultar un desastre total i l'ordinador ja no es va engegar més..... (és la bondat d'haver-te de convertir en tècnic informàtic gràcies a un pseudocurs de menys de 24 hores a distància perquè els serveis tècnics de les empreses ja no tenen una seu tangible a la qual portar el teu aparell i que el toqui qui en sap.....). Ara si que l'arreglarà el servei de reparacions d'HP. Però no seré jo qui els hi porti. Tot serà molt asèptic!: un missatger el recollirà i el retornarà.... Amb tot plegat, porto més de tres mesos de lios.....
Però al que anava.... Els dos primers dies sense ordinador van ser durs. Tot i que normalment no l'obro els caps de setmana, aquest....EN TENIA UNES DE GANES d'escriure, navegar, mirar el correu.... Em vaig sentir una mica addicta????? Clar que els dies han anat passant (i passaran) i ja no em resulta tan imprescindible (m'estaré desintoxicant????, clar que segur que ajuda que des de la feina llegeixi el correu i alguna cosa més...). De totes maneres, aprofitant l'oferta de La Vanguardia per aconseguir un Netbook per 80€, ja n'he demanat un... (així a casa els dos familybloguers no ens haurem d'esperar l'un a l'altre per escriure...).
Bé... jo crec que qui va matar l'ordinador va ser qui et donava les ordres telefòniques i per correu... tu tan sols vas ser... ehem... "el braç executor" ;-)
ResponEliminaJo vaig comprar l'ordinador al Beep... i si es posés malalt (creuo els dits perquè això no passi mai...) el portaria al Beep mateix i allí el curarien. No tinc cap comissió, eh? però a tothom que dic que el meu ordinador és del Beep i que entén una mica d'informàtica, em diu "oh, ben fet, bona empresa"... T'ho aconsello :-)
Caram!! Un netbook per 80 Eurus!!... Està moooolt bé!! :-))