Primer dir que em semblen bé les festes d'aniversaris infantils, i per suposat que cadascú la celebri on més a gust se senti, independenment de la butxaca. Jo personalment, sóc de les que penso en un parc i preparant-ho jo, que encara que pugui semblar més cutrillo a mi m'omple més, perquè tinc la sensació d'estar donant part de mi mateixa als altres.
El segon tema, i que és el que més m'ocupa ara, és el tema regals. Per les meves, quan fem festa, no vull grans regals. Algun detallet si, però no que es tiri la casa per la finestra, i més ara que en general tenim excessives coses i acabem no valorant el que tenim. Pels regals dels altres... aquest és un altre tema.
Com que és la meva primera festa, he fet un estudi sociològic sobre el tema entre amigues i companyes de feina. Quan ahir em van dir de fer un regal conjunt, em va semblar bona idea. El que no em va semblar gens bé, van ser el 12€ proposats. Ho vaig trobar desorbitat! Tant o més del que jo posaria si fes un regal individual.
D'aquí la meva consulta a tort i dret. El resultat: cadascú fa una cosa diferent. Uns regals individuals, de cost 6-8€. Altres regals conjunts de 3-6€. I finalment uns pocs regals conjunts de 12€ (clar que aquests darrers acaben comprant 5 o 6 regalets per a gastar tot el recollit, on està la gràcia de fer un regal conjunt???).
Els dos primers grups són el que més m'agraden, perquè em sembla que regalar a una nena de 6 anys per valor de 120€ o més... no segueix la meva filosofia de vida. Jo no sóc de regals caríssims, i en tot cas, vull decidir el que em gasto segons el meu desig.
Fins aquí no hauria d'estar angoixada... però ara ve, com ho planteges això als altres pares? ho entendran? entendran que A MI em semblin masses diners però que ells poden fer el que vulguin? entendran que puc anar per lliure? he de dir que no podem anar a la festa i problema per ara solucionat? com trobo les paraules per explicar-ho educadament i sense ferir ningú? he d'acceptar (si és així no estaré satisfeta amb mi mateixa)?Tinc la sensació que segur que pensaran que sóc una gasiva i/o ridícula, i això no em preocuparia el més mínim, si no acaba afectant a la nena....(ja m'enteneu...)... uffff! (em sento tan insegura de nedar contracorrent....)
Nosaltres, encara ara que el nen ja és força més gran, seguim optant per fer-lo de manera individual.
ResponEliminaAl menys no participem d'alguns regals que, segons el nostre criteri, són massa exagerats.
Et seré absolutament sincera: Demanar 12€ per cap em sembla una bestiesa. Ganes de "presumir" de la persona que ho ha proposat (probablement "nuevos ricos", són els pitjors, els més "paveros" i més de gastar per gastar per demostrar que van amb la cartera plena)
ResponEliminaEstic segura que hi ha més mares que pensen el mateix que tu però que, per por a quedar malament, no ho diuen... Tothom té por de semblar "pobre"... la vida és així...
A mi, sincerament, m'empiparia molt que em fessin gastar una quantitat així... de fet, jo sí que diria que "no"... i m'hauria de "menjar" la por a quedar "malament", però ho hauria de dir per força.
El mes de febrer va ser el sant del meu nebot. Té deu anys: Li varem donar 10 Euros i li vaig fer un clauer amb la samarreta del Barça... i ja està, i és un nebot. Tothom arriba on pot.
Però a mi el que em molesta és això, les ganes de figurar de qui proposa quantitats així sabent que no tothom hi pot arribar... o bé que, per principis (com és el teu cas) no ho troba correcte.
Una amiga de la meva germana que té dues nenes i van bé de calers (tots dos tenen bones feines) et donaria tota la raó perquè és absolutament contrària a totes aquestes despeses... Ella diria "regal conjunt" de màxim 15 Euros i sou 15 a regalar, doncs 1 Euro cada una (i no és broma, eh?) :-))
En fi, que tinguis sort! :-))
Gràcies per les vostres paraules. Finalment vaig dir que ho féiem individualment, i sense explicacions (tampoc ningú les va demanar). A més, vam fer que l'A. triés el regal (entre els que jo li mostrava) i a més li va fer una felicitació. Em vaig quedar tranquil·la. Ha estat una bona opció per mi.
ResponEliminaNo vam ser el únics que vam fer-ho d'aquesta manera. Encara que al final, la nena de la festa estava desbordada amb tan regal (els que anaven en conjunt van portar vàries coses).
En tot cas, la festa va anar bé, i ja m'han triat com a mare/animadora de les festes infantils.