Vacances en família

Ja us en vaig parlar, recordeu? Però no us vaig dir com va acabar tot plegar.

Doncs al final, ens va tocar una estada de dos dies a l'Espluga de Francolí (i jo que pensava que ja no hauria de pensar en part de les vacances d'estiu? INOCENT!).

Però la sortida ha valgut la pena. Curta, però agradable. Hi ha ajudat el temps (assoleiat però agradable), l'espai (l'alberg Jaume I amb uns magnífics espais oberts a dins de les instal·lacions) i el lloc (a tocar de les vinyes, de Poblet, de la Cova de la Font Major o del recinte enmurallat de Montblanc).

He après a valorar l'autonomia de les meves filles, a mirar al meu voltant, a jutjar-me, a ralentitzar els meus moviments, a parlar amb desconeguts que mai seran coneguts....

Todo tiene un precio

Aquest és el títol del darrer llibre de Neus Arqués. L'he llegit gràcies a trnd España, una empresa de publicitat boca orella (cadascú tenim les aficcions que tenim, no? Per cert, si us interessa ser membre feu-ho des d'aquesta adreça, que a mi m'ho tenen en compte. GRÀCIES.)

Tornem al llibre. De manera amena el llibre posa sobre la taula les necessitats que tenim les dones actuals d'escollir entre vida professional o familiar. Queda clar, que les dones per moltes coses que podem fer a la vegada, no som SUPERWOMEN. Tenim límits, i molts més dels que ens pensem.

Quatre són els perfils de dones que es presenten. Un, el de la dona que té família, però que el seu gran interès és el creixement professional, amb el que pot significar en un món d'homes (el personatge millor desenvolupat al llibre). Un segon, el de la dona que li agrada treballar, però que s'hi ha de dedicar més del que voldria per solventar la seva vida econòmica, encara que el que vol és tenir una vida fora de la feina. El tercer, és el que la dona treballa, però que el seu interès real és la família, on se sent veritablement a gust. I un quart, el de la dona que l'atenció als ascendents (i no als descendents) és una obligació quasi incomptable amb la feina (aquests dos darrers personatges només es dibuixen en el llibre).

Quan l'he llegit, m'he sentit identificada amb algunes situacions, no amb un personatge concret, però si hagués de triar un perfil, doncs triaria el segon, segur. M'agrada treballar, però no dedicar-m'hi tot el dia. Vull tenir una vida fora de l'oficina. I sóc conscient que això no agrada en el món de l'empresa ni està valorat en la societat, però ha d'haver de tot, oi?

(per cert, si voleu llegir el llibre o el compreu o me'l demaneu i us el deixo).

Optimisme, font de salut

Em va encantar sentir a un que va fer 70, que ara hauria de baixar el seu ritme de vida.

No per la seva salut, no.... sinò pel que els sogres ja tenien 86 anys, i estan grans, i han d'estar per ells....

je, je, je, estan grans! Magnífica referència!

Només 16 anys de diferiència però la percepció és com de 50 més.... Jo quan penso en un que té 16 més que jo no penso que és gran..... sinó com jo....

Això només pot respondre a l'optimisme davant la vida com a millor medicina, i si et trobes mitjanament bé doncs no pensar en l'edat que tens sinó en la que sents que tens.

Apa, jo ja començo a aplicar-me aquesta píndola.

Cotxe ben brut

Per primera vegada, i que no serveixi de precedent, he anat a netejar el cotxe soleta...

Bé, de fet només aspirar, perquè com diuen que ha de ploure, doncs no cal fer feina innecessària.

Ja sé que lo de dins tampoc durarà gaire net, però es que m'estava posant dels nervis veure tanta sorra i molles per tot arreu, perquè no fa ni dos mesos que el tenim....

Bé ara ja puc respirar, si més no fins el cap de setmana....

Pepephonera o Pepephonista

Sí, sí... ho he aconseguit, ja no sóc de Orange.

Yupiiiiiiiiiiiiiii!

Al segon intent, he pogut canviar. Ara sóc de la xarxa Pepephone, i mantenint el meu número d'abans! (Sempre em quedarà el dubte de per què no em vaig poder canviar a Simyo)

En tot cas, estic encantada amb el canvi!

Malgrat els mals auguris (d'alguns), algun que altre ensurt d'última hora (solucionat o en vies de solució), ara ja no tinc el MEU número associat a Orange (perquè, alguna cosa deu voler dir que el meu número de mòbil estigui associat al meu DNI, oi?)

Estic contenta, perquè en el dia avisat pels Pepephones, s'ha produït el canvi, perquè la nova targeta va arribar en el dia indicat, i perquè espero que les tarifes siguin les que diuen (només 6 cèntims d'euro per minut!).

I ho he de dir, l'atenció al client ha estat en tot moment efectiva, inclús per correu electrònic.

Així que ara a veure si segueixen així i no tinc nous/desconeguts problemes.

No us asusteu si a partir d'ara porto una melena com el de l'anunci.....

Osteopatia???!!!!!

Ja porto dues sessions d'osteopatia.

Una continua sensació de molèsties a l'esquena (a més d'algun que altre episodi de ciàtica em van decidir anar al metge i intentar trobar alguna solució no medicada).

I aquí estic jo, en mans d'un osteòpata que apreta per aquí i estira per allà.

De moment ja m'ha fet cruixir més d'un os, i he notat una lleugera millora, encara que molt incipient (tampoc hi deu ajudar gaire al manipulador que no m'agradi fer esport, i per tant no en faig, que estigui hores i hores asseguda, i en mala posició, segur, ni que porti les nenes a coll més del que seria aconsellable, passió de mare o com no saber dir que no).

Clar que quan surto de la consulta, sento més punts de dolor que quan he entrat... No sé si estarem desarreglant una cosa per arreglar una altre!!!!!

Temps al temps.

Hasta el 40 de mayo......

... no te quites el sayo.

O el que és el mateix en una versió que jo desconeixia fins aquesta setmana: fins el 70 d'abril no et llevis ni un fil.

I és que aquesta setmana de pluges i fred ha sentat molt malament a la majoria de gent. Tots estem àvids de l'estiu i de calor (de la qual també ens queixarem d'aquí uns dies) i ens rebenta que el temps faci el que vulgui i no el que volem nosaltres.

De fet volem que faci sempre bon temps (i això vol dir bàsicament solet), però és clar, que no falti aigua als pantans per a dutxar-nos, rentar i despilfarrar tanta com volguem. Volem que faci calor però no molta. Volem que plogui però que no sigui ni els caps de setmana, ni durant el dia, i si és per la nit, que no faci soroll que em molesta i no em deixa dormir....Que nevi, però tampoc el finde, que si es pot anar a esquiar. Que no faci vent, que això si que molesta a quasi tothom. Que faci fred, però poc (tot i que ja ens hem comprat un abric d'aquells acoltxats fins els peus que ens el posem els primers dies d'octubre que refresca lleugerament).

Tot és no estar contents amb el que ens toca.

Per mi, és una sort que encara la meteorologia no la controlem, malgrat invents i inventets que ho pretenen: treure els sants al carrer, deixar anar no sé què d'argent al cel, etc, etc, etc.

Apa, a gaudir d'aquesta primavera que està sent ben PRIMAVERA.

Testimoni

Per primera vegada he participat en un judici....

Quines coses! No s'assembla gaire al que passa a les sèries d'advocats i jutges (i mira que n'he vist unes quantes --de les quals em vaig fer adicta, encara que mai vaig voler ser lletrat--: Carsson & Carsson, Ally McBeal, etc.)

Les sensacions prou estranyes. No estava nerviosa, però tampoc tranquil·la.

Accedir a la ciutat judicial de Barcelona, és realment accedir a una ciutat parale·lela, o a una ciutat dins de la ciutat: Impressionant l'espai immens i impersonal a la vegada, la gent amunt i avall...

La declaració curta, sola dempeus i davant d'un micro...

I al final: "Vist per a sentència"...

Però jo no sabré la decisió de la jutge perquè la sentència trigarà més de 10 dies en arribar i només seran informats el demandant i el demandat...

Això és com una pel·lícula que t'adorms abans que acabi i quan et despertes ja estan als anuncis del següent programa....

L'Escala, any V dC

Un any més, ja en porto 5, hem tornat a passar el primer cap de setmana de maig a l'Escala (Alt Empordà).

El que va començar amb una sortida per anar a còrrer la Marató d'Empúries (jo no, és clar, a casa només hi ha, de moment, UN CORREDOR) ha acabat convertint-se en una cita anual.

És la mateixa excusa (amb més o menys kilòmetres per còrrer per l'atleta), el mateix hotel, els mateixos llocs per menjar, passejar i badar..., però amb diferents companyies: avis, les nenes, amics, amics amb nens...

I cada any té la seves pròpies peculiaritats, magnífiques i gratificants.

Aquest any, ha coincidit amb el Dia de la Mare, i encara que jo no sóc de les que ho feliciten ni celebren les meves petites es veu que ho han trobat digne de recordar, i després de rebre un magnífic ram de flors silvestres (cosa de la gran), al vespre vam fer xinxin no sé quantes vegades per recordar-lo (proposta de la petita).

Ni Orange, ni Simyo, ni telefonia mòbil

Pel que sembla no estic tenint bona setmana, però avui ja ha estat el colmo.

Han passat 10 dies des de que vaig iniciar una portabilitat des d'Orange a Simyo (les noves tarifes m'interessaven).

He rebut el nou mòbil lliure de Simyo puntualment.

No accepto la cancel·lació de la portabilitat que em proposa Orange.

Fa dos dies parlo amb Simyo i en confirmen que avui a les 2 de la matinada es feia efectiva la portabilitat.

Avui en vista que la portabilitat no és efectiva truco a Simyo i em diuen que Orange ha fet una cancel·lació massiva de portabilitats cap a ells.

Parlo amb Orange per saber per què, i em diuen que ells no han fet res, que no saben qui ha fet la cancel·lació....

Total que segueixo amb els d'Orange.

Ja és la tercera vegada que em passa.

Però ara ja no em vull quedar amb ells.

He provat de fer una portabilitat a Pepephone. A veure què passa..... Si no, anul·lo la línia que tinc amb Orange i estic una temporada sense mòbil.... Total pel que el faig servir!!!!!

Realment, tractar amb companyies telefòniques és desesperant, i no sé com no s'els atura quan tothom sap el que passa....

Tanmateix posaré reclamació al propi Orange, i als organismes competents.... Ja estic farta!

Amb lo fàcil que va ser passar de Telèfonica a Jazztel.

Em fa grima anar al lavabo de la feina....

... i no és per trobar-me un dinosaure, eh!

Sinó perquè moltes vegades estan bruts (eviataré donar explicacions més clares tipus quines són les restes, a on estan, etc.), i això que a primera hora del matí els deixen ben nets i amb olor a producte de neteja: una delícia!

Moltes vegades els WC estan tant bruts com els dels bars de les autopistes, però allà ja se sap, hi para qualsevol!

Però, aquí no, se suposa que només els visitem senyores amb estudis..... Qui ho diria!

He penjat cartellets per recordar de ser més polides, però res de res, no ha servit de res.

Mecàniques....

8 del matí. Arribo a la feina com cada dia. Obro l'ordinador i la pantalla, desso el bolso i espero que m'aparegui l'escriptori del meu computer.

No funciona! Horrorrrrr! Em surten uns missatges molt raros a la pantalla....

Què carai li passa avui?

M'acosto, i sento el soroll de la CPU funcionant.....

No sé, estic a punt de despenjar el telèfon per trucar els tècnics (els quals no apareixeran abans de 4 hores).....

Que algú m'ajudi!!!!!!!!!!!!!

Ostres!!!!! El soroll de CPU que sento no és la meva, és la de la taula del costat.... VAJA EL MEU ORDINADOR NO ESTAVA OBERT....

Faig aquestes (i moltes d'altres coses) tant mecànicament.....!

Un Sant Jordi perfumat

Aquest any, i a més de la rosa, vaig rebre un altre "regalet": UN PERFUM.

No sé si per compensar la nul·la frangància d'aquestes roses d'origen etíop o nigerià o la meva patositat.

En tot cas, GRÀCIES.

i de sobte.... tres hores per mi!

Ben bé la cosa no ha anat com a la imatge (entre d'altres perquè no fumo, no tinc banyera i no sóc tant sofisticada...), però si, avui diumenge, m'he trobat amb tres hores per mi SOLA.

Ha estat una cosa d'aquelles que passen de manera imprevista, però que passen.

Després d'una dura nit de plors i malestars... la febre li ha provocat a la meva filla petitat que es passés tot el matí dormint. Així, que no hem anat a veure els gegants de la festa major.... És clar, ella i jo, perquè la més gran si que ha anat amb el seu pare.

D'aquesta manera tant poc preparada, m'he trobat a casa cuidant d'una petita bella dorment. I he decidit dedicar-me el temps a mi mateixa.

Res de buidar el rentavaixelles, passar la mopa o posar una rentadora (oi que no hagués fet si anava a veure gegants?) i SI a dedicar-me al meu bloc, fer una petita sessió d'embelliment personal (amb pocs ressultats visibles, ja ho sé) i llegir una mica al balcó, aprofitant el dia primaveral amb que ens hem aixecat.

Tantmateix, que no sembli que no volia anar als gegants... només que m'adapto fàcilment a les circunstàncies i intento trobar-lis el costat més positiu.

Sant Jordi, una diada especial

Un any més arriba Sant Jordi, i aquest dia el visc amb alegria.

I no és especialment perquè em regalin roses,..... no va ser que ja era grandeta que vaig començar a rebre les meves primeres roses d'admiradors (al cole, ja hi havia qui en rebia, i jo vaig haver d'esperar-me fins l'institut i només això va passar un any, després la ROSA ja no em va arribar fins passats els vint-i-pico...).

Però sempre m'ha agradat veure l'ambient semi festiu als carrers (crec que aquesta és la grandesa de la festa, que és semifestiva: treball i passeig pels carrers al mateix moment, és com trencar la rutina diària més que en un dia de festa).

Després ja, quan em vaig vincular amb el món dels llibres (des de la reraguarda, és clar), la jornada encara l'he viscut amb més intensitat, especialment durant els anys que el lloc de treball estava al rovell de l'ou de Barcelona.

I ara, la segueixo vivint amb intensitat, per l'emoció que em transmeten les meves nenes amb la llegenda d'un drac i un príncep i una princesa.

Avui per elles també hi haurà un conte nou, un llibre pel marit i una rosa (de les d'amor) per mi (a més de roses fetes a mà amb celofan per les àvies, unes llibres extres per mi aconseguits de manera rocanbolesca, que en un altre post ja explicaré, i si m'animo, menjarem pa de Sant Jordi).

Bona diada!

Grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr

Grrrrrrrrrrrrrr, aquest matí ha estat grrrrrrrrrrrrrrrrrr.

Com és que sóc capaç de cridar a casa quan em sento enfadada i/o ignorada?

Per què no ho faig a la feina quan les actituds dels que se suposen que treballem amb mi em fan enfadar? Especialment la ineptitud, la ignorància i la falta de col·laboració.

Què em fa reprimir-me? la bona sociabilització que he tingut? Doncs no sé si m'agrada.....

Hi ha qui diu que no crido a la feina per què sé que no en treuré res..... doncs.... a casa déu passar el mateix, no?

M'aplicaré el conte.... encara que potser.... no m'ensurtiré. Ja ho diu aquella frase: "La confiança dóna fàstic".

La pitjor hora del dia: posar a dormir la més petita de les nenes

Una mica, sempre ha estat així. A la meva filla petita sempre li ha costat això de dormir.

Primer era dormir-se sola i després despertar-se fins a 6 vegades en una nit (i això fins els 18 mesos... ho vaig viure amb resignació però com un fet que em destorotava notablement)...

Però després, com per art de màgia, va ser capaç de dormir-se sola i tota la nit. Això si estava dins d'un llitet de baranes.

Tot de nou es va capgirar en el moment que li vam posar un llit de "nena gran". Des de llavors, i ja portem 6 mesos, posar-la a dormir és per mi "una agonia" (també és cert, que no és tots els dies, però portem una setmaneta...).

Baixa del llit, surt fora de l'habitació, es mou sense parar, vol i no vol que em quedi amb ella per ajudar-la a agafar la son, vol jugar però té son, em posa nerviosa, perdo els nervis, m'enfado, m'esgoto (per cert, no us penseu que el pare passa de tot, ni molt menys, però és que com es posi berraca de que vol la mama....., sense comentaris).

No he sabut donar la volta a la situació i redreçar-la, i això em fa sentir fatal (per ella i per mi). A més, tanta atenció a la petita per dormir genera gelos en la gran.... i jo no em puc desdoblar, però em fa por que la que dormia bé també capgiri la situació per a que la mama també estigui per ella.

Ja ho reconduiré.... suposo.

Les feines de casa a exàmen: I. La planxa

Aquí comença una sèries dispersa i diversa, sobre la meva relació amb les feines de casa (visca l'allibreació de la dona!).

Poques són les gràcies que tinc en fer les feines de la casa, però la planxa, de ben segur, és el tema que pitjor porto.

En si mateix, el fet no em desagrada, però la veritat és que ho practico poc. Quan veig a les meves amigues que ho planxen tot o quasi tot, sigui el dia que sigui o l'hora que sigui, i tant ràpid, i tant bé.... les admiro, perquè jo sóc incapaç.

El meu moment de planxa està limitat a una necessitat extrema o un dia brillant "d'inspiració divina" (cada sis mesos, és clar).

De vegades penso que si tingués un centre d'aquestos magnífics de planxa, tot seria diferent.... però minuts després em convenço a mi mateixa (abans de comprar res) que no és la meva planxa a vapor el que em fa ser poc planxadora....

Segurament hi té molt més a veure, que quan planxo faig més arrugues (i que costen més de treure) que les que queden després de rentar....

Així que he decidit posar mans a l'obra i veure uns quants vídeos al respecte del You Tube . Pel que veig en el curs (hi ha qui dirà que hauria de fer altres cursos, però qui no té feina el gat pentina), sembla que la teoria la sé, però la pràctica.....grrrrrrrrr ??!!!!???? (jo ja poso una màniga primer sobre la post, i..... l'estiro, i .... passo la planxa calenta..... trec unes poques arrugues...... però faig quatre grans arrugues ben planxades,.... llavors per treure-les, .....injecto més vapor, i .....no les trec, .....però, horror!!! .....n'he creat 4 arrugues més)....

De totes maneres el vídeo que més m'ha agradat és el de planxar sense planxar (llàstima del lloc que cal tenir a casa, i jo tinc un pis mini, i les peles que costa).

Continuaré.....

Risoteràpia

Avui, per diverses raons, el dia no ha acabat massa enllà.... No com ahir, que després d'una sessió de 10 minuts de risoteràpia, vaig anar al llit la mar de bé (no em feia mal ni l'esquena, ni em sentia cansada, ni res de res).


I la sessió no va estar programada, va sorgir expontàniament després de llegir un d'aquests powerspoints (als quals, la veritat, no faig molt de cas).


Com que em va anar tant bé, vull compartir el detonant de la sessió de risoteràpia (que, fins i tot, em va fer caure llàgrimes).


Us aviso, però, que en el fons, no està bé riurés de la ignorància dels altres.... Tanmateix.....

EXÁMENES DE ESO

NOTA: SI NO ESTÁS EN UN SITIO EN EL QUE TE PUEDAS REÍR TRANQUILAMENTE, MEJOR NO LO LEAS.... SIN COMENTARIOS

Este es un e-mail que ha sido escrito por un profesor de la E.S.O.Consta de una serie de preguntas de examen y las correspondientesrespuestas de los alumnos.
LO MEJOR DE TODO... LOS COMENTARIOS DEL PROFESOR escritos entre paréntesis...y en rojo

1ª- ¿Cuántos continentes hay?

Unos 150, aunque no he estado en todos. Conozco el de Majadahonday Alcobendas. De todas formas ahora se llaman Carrefour. (uffff)

2ª- ¿Qué tipos de ganado existen?

Ovino, bovino y guarrino. (Sí, y cerdino y puerquino...)

3ª- ¿Qué capacidad pulmonar media tiene el hombre?

Unos cinco mil litros. (Este debía ser familiar del lobo que tiró las casas de los 3 cerditos)

4ª- ¿Quién fundó Atenas?

Atenas fue fundada por César octavo a gusto. (cágate lorito...)

5ª- Barroco:

Estilo de cosas hechas de barro. (Como su propio nombre indica)

6ª- Lenguas vernáculas:

Las que se hablan en las tabernas. (Aaah, por eso no me entero de lo que hablan cuando voy a una taberna, yo creía que era por el jaleo, pero resulta que se trata de un idioma nuevo)

7ª- Derivados de la leche:

La vaca. (Si, la vaca deriva de la leche del toro)

8ª- Estimulantes del sistema nervioso:

El café, el tabaco y las mujeres. (Joder chaval, lo has clavao, y es que las mujeres te sacan de tus casillas...)

9ª- Alfarero:

El que tiene un farol. (Farolero: el que hace cosas de barro, o cosas barrocas)

10ª- Marsupiales:

Los animales que llevan las tetas en una bolsa. (Estos marsupiales son unos degenerados)

11ª- Polígono:

Hombre con muchas mujeres. (Pentágono 5 mujeres, Hexágono 6... y así sucesivamente)

12ª- Comentar algo del 2 de mayo:

¿De qué año? (Ahí, vacilando, que te los sabes todos desde 1576)

13ª- Coleccionistas de sellos:

Sifilíticos. (A saber por donde se meten los sellos los muy depravados, esos y los que
coleccionan mariposas... los peores)

14ª- Ave Cesar morituri te salutant:

Las aves de Cesar murieron por falta de salud. (Estos gladiadores... ya decía yo que parecían algo maricas)

15ª- Cogito, ergo sum:

Le cogí lo suyo. (¿Y lo tenía grande?)

16ª- Ecosistemas:

La tundra y la gaita. (No te olvides de las castañuelas)

17ª- Derivados de la leche:

El arroz con leche. (Derivados del arroz, la leche con arroz)

18ª- Sujeto de la frase (elíptico):

Epiléptico. (y el pronombre tenía el parkinson)

19ª- El arte griego:

Hacían botijos. (Siglos de Arte resumidos en una puta frase)

20ª- Países que forman el Benelux:B

élgica, Luxemburgo y Neardental. (Hombre, los holandeses tienen cara de simios pero no tanto)

21ª- Cita organismos internacionales:

La OJE, "Boyes Caos", USA, USS y UNI, Policía, bomberos, Socorristas y
cruz roja, La ITT y la olimpiada de México, FIFA, UEFA, EU, NASA y URSS. (Los "Boyes Caos" es que son universales)

22ª- Pediatra:

Medico de pies. (Convencido toda la vida que eran pederastas y no pediatras)

23ª- Trabajo y energía:

Trabajo es si cogemos una silla y la ponemos en otro sitio, energía escuando la silla se levanta sola. (Y fuerza es cuando se rompe la silla)

24ª-Quevedo:

Era cojo, pero de un solo pie. (Bufff, menos mal que nos lo has aclarado)

25ª- Un gusano que no sea la lombriz de tierra:

La lombriz de mar. (Si es que se lo han puesto a huevo)

26ª- Un marsupial:

El chimpancé. (Si, pero no cualquiera, sólo los que llevan las tetas en una bolsa)

27ª- El oído interno:

Consta de utrículo y dráculo. (Contra la ignorancia... imaginación)

28ª- ¿Conoces algún vegetal sin flores?

Conozco. (Y como me vuelvas a preguntar algo te parto la cara)

29ª- Moluscos:

Son esos animales que se ven en los bares, por ejemplo el cangrejo. (Y los calamares, que crecen en bocadillos)

30ª- Ejemplo de reptil:

La serpiente "Putón" (Si es que las visten como guarras)

31ª- Monotremas:

Son mamíferos de forma humana, y son los monos. (Que quede claro)

32ª- Reptiles:
Son animales que se disuelven en el agua. Un reptil peligroso de España es
el cocodrilo. (Al lado de mi casa hay una charca con mazo de cocodrilos, plagaditos estamos
en España oye. Y sí, los cabrones se disuelven como aspirinas)

33ª- Volcanes:

En Mallorca está el Teide. El agua de mar se solidifica y sale por el cráter. (Si, ese que esta al lado de los Pirineos. Salen hasta pulpos en las erupciones)

34ª- Terremotos:

Son movimientos bruscos que se tragan a las personas. (No me gustaría encontrarme por la calle con un movimiento brusco de esos)

35ª- Arterias:

Son unos tubitos de plástico flexibles. (Yo ya nací con marcapasos y todo)

36ª- Mahoma

Nació en La Meca a los cinco años. (Ni te imaginas lo mal que lo pasó su madre al dar a luz, menudo cabezón tenía a los 5 años)

37ª- Fósiles:

Son unos señores muy antiguos...(En una excavación encontraron a un abuelo con boina solidificado)...

Son animales que se extraen de los grandes museos, como el de Madrid.
(Si es que plantas un fósil y crecen en cualquier sitio)

38ª- ¿Qué es una Encíclica?

Es un buque de hierro que flota en el mar. (Es como el Papamóvil pero en barco)

39ª- Animales polares:

Son la Osa mayor y la Osa menor. (No te olvides de la constelación de Orión, menudo bicharraco)

40ª- Un cuadro de Velázquez:

Las Mellizas.(¡¡ !!)

41ª- Minerales:

Son animales sin vida. (Es verdad, ni se mueven ni na, son de aburridos estos animales...)

42ª- ¿Qué es la hipotenusa?

Lo que está entre los dos paletos. (Si, entre el cenutrio y el pardillo)

43ª- ¿Dónde fue bautizado Jesucristo?

En Río Janeiro. (Con Ronaldinho y Romario, menuda fiesta se pegaron)

44ª- Napoleón:

Está enterrado en "Los Paralíticos", en París. (Debe ser por lo de la mano tonta que tenía)

45ª- Geografía:

En Holanda, de cada cuatro habitantes, uno es vaca. (Las vacas hasta cotizan en la seguridad social, están muy avanzados)

46ª- Religión:

Caín mató a Abel con una molleja de burro. (Le costó, pero al final lo consiguió)

47ª- El cerebelo:

Es el fruto del cerebro. (Como mejor está es en zumo)

48ª- Felipe II:

Nació por poderes en Valladolid. (Por no decir por cojones)

49ª- ¿Quién inventó el pararrayos?

Frankenstein. (Realidad y ficción ¿qué diferencia hay?)

50ª- Insectos:

El paludismo es producido por la mosca "SS". (Jodidas moscas nazis)

56ª- ¿Qué significa leucocito?

Como su nombre indica Leu significa animal, y cocito, pequeño. (Obviamente, hay que ser tonto para no darse cuenta)

57ª- Partes del tronco:

Ombligo, cintura y tetilla. (La tetilla es un órgano vital para el ser humano)

58ª- Anfibios:

De los huevos de rana salen unas larvas llamadas cachalotes. (Mmmmh, cachalotes en las charcas... interesante)

59ª- ¿Quién fue Aníbal?

Fue un jefe cartilaginoso. (¡¡ !!)

60ª- La conquista de Méjico:

Fue realizada por dos extremeños: Menéndez y Pelayo. (¿O tal vez Ortega y Gasset?)

Ei.... que encara mantinc aquest bloc!

Holaaaaaaaaaaaaaaa.... ja torno a ser aquí. Després d'un parèntesi d'unes tres setmanes que no és resposta de res, ni de que vull deixar el bloc, ni que em falten idees, ni res de semblant... Només ha estat fruit d'una feinda física que ha passat per davant de tot: visita de la meva cosina, celebració dels 5 anys de la filla gran, visita al mercat medieval del barri, canvi de cotxe, gestions vàries, visites mèdiques rutinàries, treballar durant la els dies de Setmana Santa que no eren festius, dies de vacances al poble de la família....).

Ja veieu, un"no parar". Em "pareix" que em tindreu per dies.

Però malgrat tot, em sento en forma. Poc cansada. Aquests dies de vacances he aconseguit relaxar-me, malgrat no m'he pogut ni estirar en una hamaca ni llegir, ni res de tot això. Ha estat suficient trencar amb tota la rutina, disfrutar de les coses noves (vegis cotxe) que t'ofereix la vida, de no estar tant pendent del que fa tothom a tota hora (especialment les nenes) i de no pensar què i quan fer les coses de casa...

Potser també ajuda el ferro extra que estic prenent o que ha arribat la primavera o que el dia s'allarga força per la tarda o que tots estem també ens sentim una mica més animats, oi?