No sé per què, però això em va impactar. De tal manera que si fins ara ja em costava canviar una cosa perquè si, a partir d'aquest moment, encara més.
I en mig d'aquests pensaments, pafff, va i es trenca la tauleta que sostenia la nostra tele (de les d'abans tenia, té, quinze anys) i l'aparell va a parar al terra, però no es trenca, encara que la imatge no es sintonitza, vaja que no s'acaba de veure bé.
Jo no la volia portar a arreglar (primer perquè em costaria més que una tele nova, i segon perquè ja teniem la idea de canviar de tele per una plana que ens permetés veure els titolars del 3/24). Però tampoc la volia llençar (tot i que ja havia demanat hora al servei de recollida de mobles vells de l'ajuntament).
Així que vaig insistir durant un parell de dies a veure si la tele es veia i..... Eureka, Ja es veu!. Només calia canviar la TDT!
Ara només em queda trobar a algú que vulgui la tele vella....
... i ja el tinc. Un company de feina que no en té i estaria encantat de seguir fent-la funcionar....
Uff! em quedo més tranquil·la perquè, si més no, evito que la NOSTRA TELE, vagi a parar de moment a Ghana, i segueixo mantenint un dels valors de casa: REUTILITZAR (m'encanta!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada