Amb el ferum al nas

Crec que a mida que em vaig fent gran, les olors (bones i dolentes) s'em presenten més intenses al meu nas, i quan arriben, s'em queden durant hores.

Si són agradables, no passa res, ho gaudeixo. Però les altres, sembla que encara em persegueixen més, i em resulten quasi insoportables.

Avui mateix, he sortit a dinar al restaurantet del costat de la feina, i una olor per mi desagradable i molesta (la qual sóc incapaç de descriure, ho sento) m'ha perseguit tota la tarde fins que he arribat a casa (dutxa i canvi de roba han estat les teràpies de xoc aplicades).

És una mania poc d'acord amb el meu tarannà habitual, però és que m'ha quedat impregnat jersei, cabell, abric....i NO HO SUPORTO!!!!

Ainsss, a més aquesta sensació de que sóc jo la que faig ferum.....

I ja no us parlo de l'olor de peus a l'estiu que de vegades m'arriba del meu company de feina quan ve en sandàlies, és una ferum que m'és impossible foragitar. Ni posant-me litres de perfum ni enxopant un mocador que mantinc constantment al nas aconsegueixo vèncer'l.