20-N

M'he despertat d'hora. El dia a dia de la família (en sentit ampli), els peus freds (molts dies m'he de posar mitjons perquè si no sóc incapaç de dormir-me) i dues nenes al llit fent voltes, somiant i fent sorolls amb les dents han estat les tres causes detonants de que un diumenge al matí estigui llevada i davant de l'ordinador a les 7.

He mirat per la finestra, i he vist una pancarta electoral. I ho he recordat. Avui és dia d'anar a votar! Ho faré, per creença democràtica, encara que cada vegada estic més convençuda que qui mana no són els polítics que escollim o no, sinó una elit econòmica qui és qui marca les directrius de tots segons els seus interessos.

I també he recordat que avui fa molts anys que aquest país també es va despertat desassossegat, com jo avui, perquè el dictador havia mort i no se sabia què passaria (no vull comparar les dues situacions, però, a mi llavors no em va preocupar gens ni mica que Franco hagués mort, tenia 6 anys!!!!, i en canvi la meva vida de cada dia sí que m'amoïna actualment).