I quan llegeixo, han de ser coses "lleugeres".
I tant lleugeres! Aquest cop ha caigut a les meves mans el llibre de la Sílvia Soler: Un creuer fora de sèrie.
L'he llegit en poc més de 2 hores (una mica fraccionades, això sí) perquè total són 155 pàgines amb lletra grossa.
La narració, fàcil. De fet són com dos històries en un sol llibre. He trobat que ha estat una lectura fluixa (tant que em va agradar Petons de diumenge, i uns anys abans, 39+1). No m'ha satisfet ni m'ha tret grans somriures amb les situacions lleugerament límits que relata. No m'ha emocionat. Si que hagués necessitat, però, un arbre genealògic al costat per situar alguns dels personatges en algun moment.
Ostres, estava a mig escriure el comentari i, per error, jo mateixa he tancat la pàgina!!
ResponEliminaEn fi, torno a començar...
Deia que abans parlava amb una amiga sobre que moltes vegades només fem ressenyes dels llibres que ens han agradat, així que s'agraeix molt que també hi hagi ressenyes de llibres que, per la causa que sigui, han decebut al lector perquè així ja no els posem a la llista de pendents ;-))
Ja és mala pata, un llibre que llegeixes i no t'agrada! Probablement, ara nosaltres t'hauriem de recomanar algun llibre. Jo no llegeixo literatura, per la qual cosa no te'n puc recomanar cap, però potser alguna persona -com l'Assumpta- te'n pot dir alguns que li han fet el pes.
ResponEliminaASSUMPTA, és cert. Dir que un llibre no ha agradat costa. A mi personalment, perquè no tinc un criteri significatiu, i no vull crear "escola". Potser a un altre si que li agrada. En tot cas, com que aquest no és un bloc literari sinó personal, poso els meus pensaments i no les crítiques.
ResponEliminaANÒNIM. No passa res per equivocar-nos. De tot s'aprèn. Tampoc m'hi vaig estar gaire. De fet, això és el que faig. Si algun llibre que començo no m'enganxa, allà es queda per l'eternitat, sense llegir-ho. El Murakami serà molt bo, però jo no he pogut passar del primer capítol de Q14 (no sé què més).