Si ho he de confessar (de fet, fa dies que estic pensant en fer aquest post però no em surt que vull dir), des de fa algun temps MANTINC UN ALTRE BLOC (apa, ja ho he dit).
Aquest, el de les ones, em deixa via lliure a expressar el meus pensaments sota l'anonimat per a la majoria (i només el coneixement de qui sóc per una minoria selecta). En canvi l'altre, en el qual dono la cara (i això és literal), recopilo allò que m'interessa de la meva, diria, única afició. Aquest en el que estic ara, em serveix de teràpia. L'altre m'està donant moltes satisfaccions i m'anima a descobrir, mourem i experimentar per les xarxes socials (twitter i facebook, de moment).
Són dos experiències contràries però complementàries, i de moment no vull renunciar a cap de les dues. Les viuré tant bé com pugui tenint en compte del temps que disposo per això de ser "bibloguera".
Per cert, per a mantenir aquesta infidelitat, cap dels dos blocs sap de la vida de l'altre, així que ara no aniré a dir el nom de.....
ostres, una miqueta de curiositat de saber del teu altre blog n'hi ha, eh!! xò entenc que quedin separats.
ResponEliminaSaps, quan vaig començar a bloguejar, justament l'anonimat era el que m´´es apreciava del blog. Podia dir, ser, deixar anar els meus sentiments completament. Era un espai molt íntim i personal. Poc a poc vaig anar connectant amb blogaires, i poc a poc vaig anar tenint contradiccions de si sóc d'una manera i fora el blog d'una altra. I no és així, sempre sóc jo.
Poc a poc la gent no virtual va anar coneixent el meu blog, i poc a poc la gent virtual m'ha anat coneixent. Però totes dues vessants em costen. I sóc la mateixa 100%-.
Total, que tot aquest rotllo per dir que entenc que mantinguis separat i en absolut li ets indifel a aquest blog.
RITS, com dius jo sóc jo. No sóc un personatge en aquest bloc que m'avala l'anonimat. Però el vaig concebre com una mica els meus pensaments però que bé podrien ser els pensaments de qualsevol altre "noia" (je, je, je) de 40 i pico....
ResponEliminaBen fet! :-)
ResponEliminaNo ho diguis, no emboliquis un sistema que de moment et funciona... això sí, mentre no serveixi per "enganyar" ningú.
Fa temps un bloguero amb diferents perfils i diferents blogs era capaç de comentar la gent primer amb un nom i després amb l'altre... a mi, que l'havia descobert des del primer moment per un error que va cometre, em feia una ràbia!!