Jo en el que va de dia, ni una cosa ni l'altre (és clar, que encara falten hores per a que acabi el dia i potser....).
El que si que m'ha passat una vegada més és que el meu cor s'ha encongit. Entre la por, la rebel·lia i la pena.
Com cada divendres he aprofitat les hores del migdia per anar a fer la compra. I avui, ha estat un d'aquells dies que enxampen a dos mangant en el super.
M'ha imposat veure a 4 mossos, tamany gegant, amb dos joves.
M'ha impressionat sentir dir a un mosso: "Mala sort xaval, unes vegades es guanya i altres és perd" (en castellà, per suposat).
M'ha fet pena veure els lladregots amb cara de "penjats" (eren tan joves! i del país, per a que diguem que només roben els de fora).
M'ha fet ràbia sentir que un dels nanos digués: "Venga senyorita (a la caixera del super) no nos denuncie, no hemos hecho nada malo. No lo volveremos a hacer. No nos verá por aquí nunca más. Si nos denuncia tendrá que ir un día al juzgado. ¡Vaya palo!".
M'ha indignat veure que el que havien robat eren xampús de tots colors (per revendre, suposo. Si hagués estat menjar, estava disposada a pagar el furt).
I jo he marxat. Amb la meva compra (pagada, eh!) i el cor petit, petit, petit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada