Roba a l'armari

No sé si com que s'acosta la tardor, passa una cosa semblant que a la primavera (astenia primaveral), però estic una mica "apàtica". I a més d'anar una mica lenta en tot, i mandrosa per tot, miro el meu armari i no m'agrada res. Estic cansada del que tinc i sóc incapaç de imaginar-me si tinc cap mena d'"estil".


És clar, que tampoc és que em compri cada temporada una nova col·lecció (hi ha coses que tenen més de 10 anys), però quan compro algo és perquè m'agrada (mai de manera compulsiva), però després, al cap de dos o tres anys.... com que ja no m'agrada.... Però com que no està trencat, em sap greu ventar-ho (potser pot servir per un dia si vaig a una casa rural sense calefacció, a fer una caminada per la muntanya o un sopar de gala) ... i, apa...., allà està entaxonat en un prestatge....


...Això, també deu condicionar la meva relació amb la roba... el desordre que hi regna no ajuda gens a que m'agradi.


Tanmateix, ahir vaig anar de botigues (hi vaig dedicar 30 minuts)... i tal i com m'havia passat algun altre dia durant les rebaixes no vaig veure res de res (és més, diria que tot és massa horrendo pel meu gust) ... vaja, una perla ben boniqueta a bon preu.... Igual no vaig remenar prou!

Ikea: el fenòmen revista anual

Dimecres a la tarde, rebo el nou catàleg Ikea 2009, plens de "llaminadures" per "redecorar la teva casa" (i així, la teva vida), a preus reduïdets (és clar, jo i 3 milions d'habitants de Barcelona).

Ara em fixo en això, ara en allò, mira quina cucada per tres duros!, això ens aniria bé per aquí, no?... (cosetes que ni haviem pensat i ni imaginat, ja deu funcionar així això de la moda i la decoració, però com que no sóc un crack en aquest tema.... doncs em sobta una mica).

I apa, excursió organitzada el dissabte al matí a Ikea, a comprar aquelles tres cosetes que donaran un aire nou a la casa.

Però, d'on ha sortit tanta gent?????!!!!

Ai!, on tinc el cap? com havia estat tant ingènua que no hi hauria gent.... si tothom ha rebut el catàleg la mateixa setmana i tothom ha vist tres coses "imprescindibles" per a casa seva.

Malgrat la riada de gent accedint a la botiga, encara hem fet via, i ara ja hem començat a "redecorar casa nostra", que després de 13 anys.... ja va essent hora, no?

Faig la pinta de marxosa?

Aquesta és la pregunta que de nou m'he fet aquest matí....

Eren abans de les 8, i no estava mirant de millorar el meu aspecte facial davant del mirall del bany....

...estava circulant tranquil·lament, i sense fer cap infracció (portava inclús els llums del cotxe encesos i això que era de dia), pel final de les Rambles. I com no! Hi havia un control de la Guàrdia Urbana...

Sempre em paren al mateix punt i a la mateixa hora. Segons em diu l'agent´"és un control preventiu". És que només m'ho fan a mi? Perquè amb la d'avui és la tercera vegada que em fan passar la prova d'alcolhèmia.... La primera anava amb una companya de feina "embarassadíssima", és a dir amb una panxa del tamany d'un camp de futbol. La segona sola, com aquesta.

Ja no és pel fet, que no em preocupa perquè sé que donaré 0.0, és pel fet que si és preventiu i se suposa que ha de evitar accidents, etc... no sé perquè no tenen millor ull els agents que decideixen qui paren. És clar, que potser si que trien a qui paren, i van parant a persones com jo per a que les estadístiques siguin menys catastròfiques... Doncs malament! Si és tracta de prevenir, no haurien d'haver estadístiques. Haurien de tenir criteris per a aturar aquells que poden suposar un perill per la resta pel seu estat.

Avui, amb la veterania que em donen tres vegades de "bufar", no ha calgut ni que em diguessin què i com ho havia de fer.... Ho he fet "jo soleta". Això sí, després de dir que era la tercera vegada que em paraven (l'agent m'ha replicat que no em tenia vista.... --què haurà volgut dir?--) i que com que això em feia arribar sempre tard a la feina, que si em podien fer un justificant de la prova (resposta: no??!!!, amb una cara d'al·lucine).

Esperarem la pròxima.

Nou curs

Primer de setembre. Tinc la sensació que comença un nou curs escolar, laboral, espiritual.....

Però perquè comenci bé, necessito veure ploure. Necessito un bon xàfec d'aigua, que em faci quedar-me a casa tot una tarde, mirant pel balcó com corre l'aigua pels carrers, com la gent s'amaga sota teulat o camina amb paraigües ben acolorits, com sonen els trons a la llunyania i, sobretot, ensumant l'olor embriagadora de la pluja en contacte amb el terra i els arbres de davant de casa....

Perquè aquesta flaire em renovarà per dins, l'ànima... i serà el punt i final perfecte al que han suposat les vacances, i un punt de partida immillorable per la propera temporada....

No vull més dies grisos sense pluja!

S'han acabat les vacances....

Sembla que era ahir que començavem les vacances..., però no... ja han passat 3 setmanes. Han passat en un tres i no res. Com una exhalació!... Com corre el temps!!!... sobretot quan no hi ha obligacions (vegis feina).

Encara que pendents dels nostres grans, hem fet moltes coses (per això serà que s'ens ha fet curt...).

Una primera setmana a Araós, on vaig redescobrir l'atractiu de passejar per la muntanya i recollir tots els fruits que dóna el bosc: maduixes, gerç, móres.... M'he proposat que a la tardor faré servir la meva navalla especial i la guia de bolets per anar a collir-ne.

Segona setmana a Aragües. Aquí em vaig retrobar amb la cuina senzilla de cada dia, i de nou vaig recuperar, de manera incipient, una afició que tinc oblidada com a tal des de farà uns quatre anys... Espero, i desitjo, poder mantenir aquest gust per cuinar.

I tercera setmana. Un "mar i muntanya" a Vallgorguina ("sur-mére"). En família. Fent una prova de foc amb 4 nens de menys de 4 anys i 4 adults (quants quatres!), i la cosa ha sortit prou bé. Aquí, a més de recordar l'agradable que em sembla el mar a última hora de la tarde, he descobert que les meves nenes s'han fet grans.... Molt grans! Qua ja no tinc cap bebé a casa.....

Bé, en definitiva, han estat unes bones vacances que hem donen aire, i alguna que altre bon propòsit pels propers mesos. A veure si seran certs!

Quan tingui vuitanta i tants...

Potser fins ara no havia pensat gaire, per no dir gens, en la meva vellesa.... de fet, de petita em feia un pànic terrible...

Ara amb els quaranta fets, potser perquè ja no em queda tant lluny, i em començo a imaginar... sempre amb el supòsit que hi arribi, és clar.

I aquests dies, fent una curta estada amb la "tía" d'Aragües, la meva imaginació ha començat a volar, per no dir que he formulat un desig.

Quan arribi a la darrera etapa del meu caminar, voldria ser com la "tía".

Amb més de vuitanta-cinc anys, es val per si sola, va amunt i avall per la casa i el carrer amb una vitalitat i energia que ja la voldrien molts joves, és alegre, té solucions per tot, cuina senzillament amb un toc de gràcia, no s'ofega en un got, té un punt de coqueteria, valora la seva vida, malgrat lo dura que hagi estat, i es planyeis ben poc pels disgustos que el dia a dia encara li ofereix..... De fet, crec que ja ho vull ser ara així!

Sé, que al final, i durant, a la vida et toca el que et toca, per molt que la teva vida sigui com un ha volgut que fos. Per exemple, no tothom arriba amb bona salut... Però... perquè no, voler tenir un bon final?? (sempre m'han agradat les pel·lícules amb final feliç).

El que també estic segura, és que hem d'apendre a tenir un bon final..... Hem d'apendre a fer-nos grans....

Km 0

El dia a dia ens ha anat col·lapsant en els darrers mesos, i sembla que ni uns dies d'agradable estada a casa de la Dolors (Cal Gabatxo), del tot recomanable allà al Pallars Sobirà, aconsegueix evadir la sensació de que a mida que retornem al Km 0, és a dir a casa, reprenem els neguits que certament s'havien apaivagat durant uns dies.

Tanmateix l'oxigenació que hem fem, tindrà els seus efectes aviat.

Els paratges que hem gaudit, el bon menjar casolà, la vida, segurament, ben dura de la Dolors, els riures, les fruites del bosc, les truites i els cavalls...donaran els seus fruits.

De vacances

Ahir, 31 de juliol, van començar les vacances a les 14:40 h. Un final d'any laboral bastant... diriem desconcertant.

Tots ens trobem decebuts de com van les coses i de la falta de lideratge per intentar superar la crisi que ens acompanya, ja des de fa alguns anys, i aquest, com no podia ser d'una altre manera, més intensament.

Per això, hem perdut fins i tot les ganes de fer petites celebracions...

Però ahir, ho vam recuperar. Una copa de cava per dir-nos: Bones vacances!

Temps per dir jo vaig allà jo em quedo aquí. Cadascú segons les realitats pròpies.... En tornarem a finals d'agost amb ganes de remuntar....

Dues hores...

.... aquest és el temps que he passat per dinar amb la meva amiga T. Poc temps, ja ho sé, però no en disposo de més sense sentir-me "una mala mare" (ja ho sé, no ha de ser així, però ho és).

Però ha estat bé. En un restaurant a la platja de la Marbella. La fideuà, ben bona.... i entre cullarada i cullarada, ens hem posat al dia de les novetats de la família, les feines, i de com van les coses en general.

Tot aquest temps no hem perdut el contacte, però calen aquestes trobades. Ens venen molt de gust mantenir la "xerradeta del cafè"... per ella amb una "vella" companya (ara ho fa amb d'altres) i per mi.... perquè ja no tinc temps de cafè amb ningú....

Nas cremat

Aprofitant un breu cap de setmana hem fet una escapadeta a Queralbs i Núria, dormir al primer i passar el dia al segon. Els bons dies que ens han acompanyat han fet que el meu nas es cremés una mica....

L'apartament, a la carretera de Fontalba, correcte, i les nenes encantades... Només obrir la porta tot van ser: què xuli! mira una terrassa! unes cadires de fusta! una habitació que també és menjador!

Com que hem arribat a l'hora de dinar, hem aprofitat el lloc, i hem dinat uns deliciosos espaguetti que havia preparat a casa....

Per la tarde, una escapadeta a Fontalba, i una breu caminadeta per la muntanya. Quan siguin més grans les nenes, tornarem aquí i farem l'excursió al santuari de Núria caminant.

Diumenge al matí. Agafem el cremallera de Núria. Sort que les nenes no paguen i l'excursió surt més econòmica aprofitant un descompte per mi , ja que no em dic Núria ni Gil, sinó pujaria sempre que volgués gratis. Un curt tajecte i ja som al pla de Núria. Com sempre, magnífic!

Malgrat que el lloc és una mena de parc temàtic --ho podeu veure a la web Vall de Núria: ponies pels nens, barques al llac, un parc d'activitats infantils i una atractiva botiga de souvenirs (tot previ pagament, tot i que es poden visitar un parell d'exposicions i, per suposat, el santuari)--, i hi solen haver molts visitants, el lloc m'agrada. Es respira muntanya...., i encara que sembli mentida... tranquilitat.

Només cal agafar el telecabina (un altre atractiu més) i pujar fins a l'alberg del Niu de l'Àliga, caminar quatre passes i estar lluny de tothom.

Des d'aquí dalt la vista és magnífica, i sé que algun dia la veuré quan el sol es pongui i els visitants abandonin la vall.... (aquest alberg pertany a la xarxa de la Generalitat, i entra en el programa de Vacances en Família, i potser l'any que ve ens toca! sino ja hi vindrem pel nostre compte).

Posibilidad de crecimiento profesional....

Avui he rebut més d'un centenar de correus (SPAMS, evidentment), que em conviden a canviar de feina.

Amb títols com "Posibilidad de crecimiento profesional", "El trabajo hermoso en la crisis", "La crisis ha acabado. Trabaje con nosotros", "La carrera en la gran empresa" o "Una ottima oferta de empleo", tots diuen el mateix, inclòs el no despreciable sou de 2.000 € mensuals més comissions (quin xollo!), en un castellà horrendo, provinent segurament d'un traductor automàtic. Això sí, cadascun amb un correu diferent on dirigir-me donant les meves dades, encara que suposadament ja s'han llegit el meu currículum....

Però, estic pensant... tants correus en el fons no serà una "senyal divina" del que hauria d'estar fent????

Riscos laborals.... tercera part... temperatura ambient

Normalment aquesta és la situació que vivim a l'oficina. Un es mor de calor i posa l'aire acondicionat a tota castanya, i la resta, majoritàriament, ens morim de fred i quedem garratibats.

És clar, que això és el que passa a la majoria d'oficines del món (si més no és el que em transmetren centenars o milers de blocs en una senzilla cerca a Google)....


Oi que la temperatura ambiental a la feina és també un risc laboral?

Per excés o per decés: Massa calor dóna somnolència, mals de cap etc., mentre que un fred excessiu afavoreix contractures, també mals de cap i algun que altre constipadet.

Doncs ningú en va parlar al famós curs sobre riscos laborals.... Ni tant sols per casualitat.... I això que és un dels conflictes més vius a qualsevol oficina! I en algun cas, potser pot proporcionar algun cop de puny.... (una lesió més).

Personalment crec que això dels aires no és una bona fòrmula de refrigeració. Prefereixo finestres obertes que facilitin la circulació de l'aire. Per mi, el fred constant (ningú no deixa l'aire als 25ºC aconsellats per la Generalitat en la seva campanya d'enguany: AQUEST ESTIU NO PASSIS FRED, i moltes vegades el situen al voltant dels 20ºC), massa sec i, sobretot, massa directe sobre les persones.


Malgrat tot, portem dos dies que tothom estem d'acord. Ens morim de calor!

L'aire acondicionat s'ha espatllat, i el projecte arquitectònic del modern edifici que alberga l'oficina no permet utilitzar el sistema tradicional de finestres obertes.

Els gran ventanals, que ens donen una llum envejable (tot i així tenim els llums encesos...), tenen unes grans persianes per evitar el sol situades, però, de tal manera que no ens permeten obrir finestres i baixar persianes. O una cosa o l'altre.... Això sí, sempre que no sigui una finestra espatllada que no es pot obrir o una persiana que estigui arreglada i pugui pujar i baixa....

Això si, com que la cosa potser va per llarg, l'empresa ens abasteix d'aigua o refresc fresquet, gratuïtament. ??¿¿!!!

Riscos laborals.... segona part

Ai, carai com són les coses!

Seguint amb la meva setmana temàtica sobre els riscos laborals..., he anat a fer-me la revisió mèdica a la qual tenim dret anualment (jo feia uns quants anys que no la feia). A on? Al costat de la feina, a l'empresa que ens va fer la sessió teòrica l'altres dia.

I a que no dirieu què? Doncs que malgrat la teòrica que ens va transmetre, ressulta que a la pràctica ni ells apliquen tenen correctament algunes de les mesures mínimes de seguretat que ens va comentar, com el cablejat d'ordinador recollit...

No sé, tot i que la revisió mèdica a estat correcte (sense cap mena de luxe), encara he sentit més que l'altre dia ens van pendre a tots el pèl.

Per cert... què m'havia oblida't completament que havia de fer la revisó.... per mi, el cap de setmana començar divendres a les 14:30 i acaba el dilluns a les 8:00 hores!!!! Visca!

Riscos laborals

Després d'uns dies de festa he retornat a la feina, i m'he trobat amb l'"agradable" sorpresa d'haver d'assistir "obligatòriament" a un curs sobre "prevenció de riscos laborals".... i segons m'han advertit els que ahir ja el van fer: intrancendent.

Després d'escoltar només durant poc més de mitja hora a un personatge que intentava ser graciós i, segons ell, inculcar-nos que hem de ser conscients dels nombrosos riscos que ens envolten per a que no ens passi res.... Bones paraules, i potser fins i tot assenyades, però... tot per a que l'empresari no tingui tantes baixes??!! Una miqueta fort, no?

A més, pretendre dir-nos que encara que tinguem problemes personals els hem de deixar en un calaix i estar al 100% a la feina, pendents de que no ensopeguem amb el peu del company quan caminem pel passadís... no sé, no sé. Som persones, no màquines!

Vaja, que hagués preferit un rotllo típic que em digués com sentar-me davant de l'ordinador, com descansar cada hora i mitja mirant la pantalla o com pujar la persiana sense perill que em caigui a sobre.

En definitiva, he tingut la sensació que ha estat una pressa de temps (després m'he assabentat que segons sembla que constarà com a dues hores de FORMACIÓ LABORAL) i..., de pèl. Tot plegat ha estat "com fer volar globus".

Canguratge????

Per primera vegada hem utilitzat el servei de canguratge per nens que oferia una botiga.

Hem anat a Wala, i després de la nostra primera experiència en que els crits i les carreres de les nenes per la botiga ens va treure de pollaguera i les ganes de fer coses, avui hem triat tornar-hi però deixar que les nenes estiguessin en l'espai infantil. Piscina de boles, taula per pintar i comtes. Només ha calgut omplir el paper d'autorització reglamentari i posar-lis uns mitjons (que al mòdic preu d'1€ ens han vengut). I ja està! Una hora de diversió per elles i de temps per nosaltres per mirar i remenar....

Només un ensurt, tot i que ens ho hem pres molt bé... la petita se'ls ha escapat, i sense que s'adonessin.... i ha vingut tota sola a l'altra punta de la botiga, i no és petita, a buscar-nos.....

Sense comentaris... no hem fet escarafalls, ni hem posat el crit al cel... encara que potser ho haviem d'haver fet.... tant per ella com per les cuidadores... Ben pensat la nena ha estat en perill, tot i que no cal oblidar el sentit de l'orientació que ha demostrat la nena de dos anys...

Però com que no sóc una paranoica, no ha deixat de ser una anècdota més, de les que em temo aquestes nenes ens donaran....

Perdre un bebé

He rebut la notícia desesperada d'una amiga: ha perdut el bebé que esperava. Què dur sentir aquestes paraules!

D'entrada, no sé què dir, i molt menys puc donar ànims entre els crits de les nenes que, alienes al que passa al món que les envolta, demanen constantment la meva atenció..., crits que evidentment no s'escapen a la persona que tens a l'altre costat del fil telefònic...

Em sento malament perquè ella ara per ara no podrà sentir aquestes veus a casa seva....

Al mateix temps, penso durants uns segons en els moments més traumàtics dels meus embarassos, de les llàgrimes que he vessat, tot i que el final hagi estat feliç.... Però ella no, ella plorarà i plorarà, i res no canviarà.

No sé que puc fer, i molt menys dir. No sóc gaire bona per aquestes coses. Només escolto, intentant no desmororar-me jo també. Només se m'acuden paraules que no neguen el que ha passat però que volen ajudar a veure que existeix un futur.... dur... però futur. Quina ajuda! El que hauria de poder fer és canviar els fets!

Com tots ben sabem, no estem preparats per la mort. Aquestes morts prenatals són més nombroses del que ens sembla, perquè quan passa sempre saps d'algú altre que també ha passat. Inclús algú n'ha fet un llibre: La cuna vacía.

No es pot donar consol... ja ho sé... el que ho passa sap com es troba de trencat a dins seu....

La religió del consum excesiu

Aprofitant que el Tour de França acaba a la Ciutat Comtal, he evitat agafar el cotxe per anar a la feina i he triat el transport públic com a mitjà. Prou bé, malgrat que el trajecte que faig normalment en 30 minuts hagi durat 55 -- i això que des de l'Ajuntament d'animava als ciutadans a utilitzar el metro en un dia com avui!--. Ja podien haver-se mostrat conseqüents amb les seves demandes i haver ofert un servei immillorable d'alta freqüència!

Bé, tantmateix m'ha servit per a retrobar-me amb la lectura. A més del diari gratuït de rigor, he llegit una entrevista de La Vanguardia de fa uns dies a Joaquim Sempere. Jo no coneixia de res al personatge, i molt menys havia sentit parlar de les seva "filosofia de vida". Però resulta que la comparteixo majoritàriament; consumim coses que no necessitem, les coses estan fetes per a que durin poc i s'hagi de tornar a consumir, despilfarrem l'energia, s'ha de ser més auster....

Vaja, quina coincidència! Serà que els seus argument són fruit del sentit comú enfront al que ens envolta?

Ha estat un article que m'ha refermat en les meves pròpies idees, malgrat que no visc en una caverna, i evidentment formo part de la societat del consum, encara que amb una certa mesura....També m'ha fet pensar.

A casa hi ha un DVD trencat, i fa dies que em ronda la idea de comprar un altre d'aquests "baratillos". Tot i que sé que no és imprescindible, de vegades em ve de gust veure alguna peli. M'he reformulat la necessitat i com satisfer-la. Solució: posaré el DVD a l'ordinador. Així aconseguiré treure-li més profit a la màquina, i tenir un "catxarro" menys a casa.

Banys Àrabs

Han passat 9 mesos des que em vaig autoregalar unes hores de relax i desconnexió. Aprofitant que li regalava a una cosina, vaig decidir acompanyar-la en aquesta aventura als Banys Àrabs de Barcelona.

El lloc només entrar ja transmet alló que ven: tranquil·litat i relaxació. Ho proporciona la música tenue d'arrels andalusines, les llums tènues, els vestits negres dels que t'atenen.... I tot aquest ambient es manté durant la sessió de banys.

Els banys estan situats en una àrea a pedra vista, amb algunes restes històriques conservades i il·luminades especialment, poca il·luminació en general, farcida d'espelmes, d'uns aromes i d'una música que fàcilment et transporten a un altre moment de la història.... que et fan perdre noció del temps.

Només t'has de preocupar d'anar al teu ritme provant les diferents opcions: aigua salada, iacutzi, sauna humida, aigua calenta-temperada-freda, i descansant prenent un te. I per acabar, un massatge... Fantàstic! ... Surts amb el cos realment relaxat i l'ànima.... també... malgrat que la vida continua....

Hem decidit repetir l'aventura, malgrat dues petites notes discordants de l'ambient general: les pulseres/cinta que et posen per indicar el tractament a realitzar, i la lluminositat i modernitat dels vestuaris/dutxes.

Nit de Sant Joan

Un any més hem celebrat la nit de Sant Joan. M'agrada. Donem la benvinguda als dies que semblen més llargs, a la vida al carrer per les tardes, als sopars a l'aire lliure, i d'aquí a no res, a les vacances....

Però a més, la nit santjoanera, té quelcom de màgic, que segur que ho transmet el FOC. Ja siguin fogueres, teies, focs d'artifici o petards... el fum que hi ha a l'ambient entra dins meu i aconsegueix una mena de neteja espiritual, que em reviu. Sembla que hagi explusat els dimonis interiors de cop.

Tenia ganes de fer una revetlla com més tradicional, un bon sopar entre amics sota el cel, dues hores de petards, una mica de música i cava, i coca de llardons. Ha estat molt agradable.

Bona entrada d'estiu!

Festa de l'escuma infantil

Els comerciants del barri ja fan algun temps que de tant en tant fan activitats populars per activar el comerç a les botigues de tota la vida.

Aprofitant la calor i que s'apropa la revetlla de Sant Joan, avui han fet una festa de l'escuma infantil (bé tot i que els pares, si més no jo, hem disfrutat de valent). Per les nenes i per mi ha estat la primera festa de l'escuma (jo de petita no havia participat en cap, ni tampoc de gran).

Ha estat molt divertit! Ens em mullat fins a la mèdula amb l'escuma i la mànega d'aigua, i sense preocupar-nos! però, mai m'hagués imagina't que acabaria amb els peus tant reescalfats (mira que és calenteta l'escuma).