He decidit fer un post detallat, perquè des de primera hora del matí he vist que un dia així, no seria normal, per més que jo ho volgués, entre d’altres, perquè segons quines coses vegi, escolti o em passin, no em deixarien indiferents, i volia plasmar aquests sentiments.
6:30 del matí. Em llevo escoltant la ràdio. A Catalunya Ràdio fan vaga i tenen serveis mínims. Les notícies que donen mostren la cara més seguidista de la vaga.
6:55 del matí. Surto de casa en direcció a la feina. No noto gaire la diferiència del trànsit en circulació. Escolto RAC1. Les notícies emfatitzen en les actuacions dels piquets (inclòs el cafè que fan els sindicalistes a l’estació de Sants després d’haver impedit a algú obrir el seu negoci.
Quina ràbia m’ha fet aquest fet!) M’assabento que els parlamentaris d’esquerres faran vaga, però,
oh! Sorpresa, no els hi descomptaran del sou (
es veu que el Parlament no sap com fer-ho!). Però ells que són molt legals, s’ho trauran i ho donaran a entitats sense ànim de lucre (
això ja sembla els donatius de les grans estrelles d’Hollywood per a netejar la consciència del que arriben a cobrar).
7:20 del matí. Ja estic a la feina. He d’esperar 10 minuts per poder entrar. La noia de seguretat té la porta tancada i només podem accedir si tenim targeta (
això mai no m’havia passat!). El noi que obre la nostra empresa, no ha vingut, però tenim els accessos oberts.
7:45 del matí. Arriben les primeres persones a l’oficina. Tampoc hi creuen en la vaga. Han vingut en cotxe. Només temen (
com jo) si vindran piquets per aquí i ens faran malbé el vehicle.
8:10 del matí. Ja hi ha bastant moviment per l’oficina. Encara que ja es perceben les absències.
9:00 del matí. El cap de l’oficina fa una passada silenciosa per comprovar qui ha vingut i qui no.
9:30 del matí. Em comenten un titular de l’AVUI: Álvarez: “
El dret a no fer vaga no existeix”
Què impresentable! I a sobre cobra de tots nosaltres i m’insulta? Què m’està dient? Què no sé jo què faig? Què no penso per mi mateixa? Si els sindicats tenien alguna escassa credibilitat per mi, ara ja l’han perduda.
10:00 del matí. Ja sé que les nenes han anat a l’escola amb normalitat, i que les mestres estaven allà, esperant-les. Elles tampoc han volgut fer vaga, tot i que s’ha notat que hi havia menys nens i menys pares. També sé, que el transport públic ha funcionat amb més o menys demora, però que ha funcionat.
10:30 del matí. No capto grans diferències amb altres dies, a excepció que estic més atenta als mitjans d’informació per Internet i que em sembla que hi ha una mica més de silenci a l’oficina.
Ah! ja sé què és: no se sent l’aire condicionat ni es senten sonar telèfons. Sembla el mes d’agost.
11:30 del matí. Vaig seguint el que diu la gent al Facebook de “El Món a RAC1”. Molta gent crítica amb la vaga, i alguns que la defensen. Hi he participat i he deixat un parell de comentaris.
13:13 del migdia. M’ha informat el meu pare que les nenes han sortit de l’escola amb normalitat, encara que amb menys gent. Pel barri, tot sembla com els altres dies. Només un piquet realment informatiu convidava a la vaga. No ha actuat per tancar res de res.
15:33 de la tarde. Començo a mirar la web del Trànsit per veure què hi ha tallat i evitar-ho per tornar a casa. M’he escrit amb la meva amiga M. que treballa a un polígon de Badalona, i tampoc ha tingut problemes per treballar (
ja veurem per tornar a casa…).
16:28 de la tarde. Segueixo mirant el trànsit. Sembla que la Ronda no té incidències.
Ja serem tres al cotxe de tornada! Dues companyes de la feina vindran amb mi per estar més a prop de casa seva i no dependre tant dels serveis mínims dels transports públics.
16:48 de la tarde. A punt de sortir. Una mica nerviosa pel que trobarem pel carrer. Ara m’adono que la web del Trànsit mostra l’estat de la circulació amb una hora d’endarreriment (
també fan vaga?).
17:04 de la tarde. Ja agafem el cotxe (
està intacte!). La circulació per la Ronda és més que fluïda. Escolto RAC1, i em ric de les pinzellades d'humor que posen a les cròniques. Sembla, però, que pel centre de Barcelona hi ha incidents (com sempre quatre brètols donant la nota!).
17:40 de la tarde. Ja estic a casa. Al barri les botigues estan obertes, i només els bars no han posat les terrasses al carrer.
18:05 de la tarde. Vaig a comprar a la fruiteria.
18:49 de la tarde. Acabo aquest post perquè la vida a casa continua. He de preparar l'escalivada i el dinar de demà, fer una rentadora i jugar amb les meves nenes. Ara només falta que arribi a casa en J. que treballa al centre,
a veure què explica!
Però tot plegat em fa preguntar-me: i demà, què? Tothom dirà la seva: uns que ha estat un èxit, uns altres que no ha estat per tant. I al final, nosaltres a pringar.
