Segurament no ho hauria de dir aquí, però avui he decidit fixar quin ha de ser el temps que dedicaré als blogs (això ja ho tenia clar), però també a les xarxes socials.
Aquestes últimes em portaven pel carrer de l'amargura. No és que em dediqui a escriure del tot venalitats (només una mica), però el cert és que per mi ha estat "quasi adictiu" veure com moure't una mica per les xarxes socials feia que el teu blog (l'altre, és clar) agafés una certa embranzida. I com qualsevol addicció, sempre et reclama més, i més, i més...
Així que ja està. Des d'avui deixo el prime time (perquè confirmo que les xarxes socials, igual que la tele té prime time) per altres. Jo a lo meu, a ser jo. A estar pel que he d'estar en cada moment. I ser conscient que per molt que m'agradi el meu "hobbie blogaire", és només això: UN ENTRETENIMENT.
Espero ensortir-me, i no haver d'anar a un centre de rehabilitació (je, je, je)....
Ara suposo que podré entendre perfectament a aquells fumadors que deixen de fumar però que es moren de ganes de no haver-ho deixat! Prometo, des d'aquí, no tornar-me a ficar amb ells.
De totes maneres, i ho dic públicament, jo crec que podria ser una bona community manager (aquesta professió que està tan de moda ara). El tema em va. Ja sabeu, si algú busca aquest perfil.....
Per complementar el meu post, podeu llegir: Dieta digital, La Vanguardia (i que consti que l'he llegit en paper després d'escriure el post...).
Coses d'una ONA escrites en cinc minuts o, com a màxim, deu....o quinze.... o vint... i fins i tot, mitja hora. Ja tinc 40 anys, i alguns diuen que estic a la cresta de l'ona. Els meus ulls no reconeixen el pas del temps en el meu rostre, però si que el reconec en els meus pensaments. Ara sóc més madura, experta i segura de mi mateixa. Les experiències acumulades m'han omplert la motxila de la vida, i afronto el futur amb ganes.
29.2.12
27.2.12
Un breu parèntesi
Ja sabeu del meu goig d'estar a la platja quan se suposa que no és temps i, sobretot, quan no cal semblar una llesca de pa preparada per a ser torrada volta i volta.
I ahir diumenge, com un parèntesi, va fer un dia de primavera que convidava a fer una escapadeta al Prat. I allà vam anar la família. Només va ser mitja hora (les obligacions familiars vers els nostres grans així ens ho demanen), però va ser fantàstica. Airet, solet, jocs a la sorra i a l'aigua, la música de les onades, la llum del sol a les pedres, la quasi solitud, galop de pensaments....
Un BREAK que continuo necessitant com l'aire que respiro, com aquest bloc encara que el tingui un pèl ABANDONAT per L'ALTRE.
I ahir diumenge, com un parèntesi, va fer un dia de primavera que convidava a fer una escapadeta al Prat. I allà vam anar la família. Només va ser mitja hora (les obligacions familiars vers els nostres grans així ens ho demanen), però va ser fantàstica. Airet, solet, jocs a la sorra i a l'aigua, la música de les onades, la llum del sol a les pedres, la quasi solitud, galop de pensaments....
Un BREAK que continuo necessitant com l'aire que respiro, com aquest bloc encara que el tingui un pèl ABANDONAT per L'ALTRE.
18.2.12
Amb una perruca i al carrer
Dissabte de carnaval, i com cada any una rua passa pel carrer principal del barri. Passen les comparses, i nosaltres ens ho mirem "des de la barrera".
Les nenes es disfressen, i els grans les ajudem.... però enguany.... en J. i jo ens hem animat, i sense pensar-ho ni preparar-ho hem sortit al carrer també disfressats. Ell de CAPUTXETA VERMELLA amb trenes i tot (tot sobre la roba de carrer) i jo amb la cara pintada (estil indi) i amb una faldilla hawaiana al cap en forma de perruca.
Ridícul!!!???? Segurament. Però mira, els nostres cos necessitava fer una cosa així "esbojarrada i ridícula", per donar ànims a la nostra vida.
Les nenes es disfressen, i els grans les ajudem.... però enguany.... en J. i jo ens hem animat, i sense pensar-ho ni preparar-ho hem sortit al carrer també disfressats. Ell de CAPUTXETA VERMELLA amb trenes i tot (tot sobre la roba de carrer) i jo amb la cara pintada (estil indi) i amb una faldilla hawaiana al cap en forma de perruca.
Ridícul!!!???? Segurament. Però mira, els nostres cos necessitava fer una cosa així "esbojarrada i ridícula", per donar ànims a la nostra vida.
14.2.12
En quin cap cap
Avui dia de Sant Valentí, que per suposat jo no celebro ni li tinc cap carinyo, i tot just al principi de la fi de la meva grip m'he emportat un ENSURT mental important.
La meva filla de 5 ANYS ha rebut el seu primer regal d'un ENAMORAT (el gosset borrós de la foto). INCREÏBLE, oi?
La veritat és que no estic preparada per totes les possibles històries sobre nuvis de les meves nenes (penso que encara han de passar molts i molts anys i ja em faré a l'idea) però que amb el fred que fa, un nen (millor dit LA SEVA MARE) es presenti amb un regal així a les 9 del matí em sembla AL·LUCINANT i DESCONCERTANT (el J. que és qui s'ha trobat amb el fregao ha reaccionat com quasi ignorant el fet, i a llarg del dia ha anat pensant en com ho havia d'haver fet...., però això és el que passa quan et DESCOL·LOQUEN).
Una cosa és les "tonteries" de que els nens diguin que si tinc nòvio i que es regalin un dibuix, i una altre això d'anar a comprar res (i menys un gosset rosa).
Els pares hem d'estar per motivar als nens en la seva autosuficiència, per acompanyar-los en el seu creixement personal, per jugar i riure amb ells i per estar en els moments que per ells són importants. Deixe'm-nos de tonteries i posem les nostres energies en les coses realment importants. Dediquem temps als nens, no ens oblidem de visitar-los en el seu dia de portes obertes a l'escola, renyem-los quan calgui i no ens entestem en fer-los ser grans abans d'hora (no cremem les etapes, que ja es cremen per si soles ràpidament).
La meva filla de 5 ANYS ha rebut el seu primer regal d'un ENAMORAT (el gosset borrós de la foto). INCREÏBLE, oi?
La veritat és que no estic preparada per totes les possibles històries sobre nuvis de les meves nenes (penso que encara han de passar molts i molts anys i ja em faré a l'idea) però que amb el fred que fa, un nen (millor dit LA SEVA MARE) es presenti amb un regal així a les 9 del matí em sembla AL·LUCINANT i DESCONCERTANT (el J. que és qui s'ha trobat amb el fregao ha reaccionat com quasi ignorant el fet, i a llarg del dia ha anat pensant en com ho havia d'haver fet...., però això és el que passa quan et DESCOL·LOQUEN).
Una cosa és les "tonteries" de que els nens diguin que si tinc nòvio i que es regalin un dibuix, i una altre això d'anar a comprar res (i menys un gosset rosa).
Els pares hem d'estar per motivar als nens en la seva autosuficiència, per acompanyar-los en el seu creixement personal, per jugar i riure amb ells i per estar en els moments que per ells són importants. Deixe'm-nos de tonteries i posem les nostres energies en les coses realment importants. Dediquem temps als nens, no ens oblidem de visitar-los en el seu dia de portes obertes a l'escola, renyem-los quan calgui i no ens entestem en fer-los ser grans abans d'hora (no cremem les etapes, que ja es cremen per si soles ràpidament).
1.2.12
Eixamplant-me
Com si fos un somni, un matí d'un dia qualsevol (dia feiner, és clar) m'he aixecat sense haver d'anar a la feina. He pogut esmorzar a casa amb tota la família. He portat les nenes a l'escola i les he vist entrar corrent cap a les seves files. He agafat el metro amb l'única intenció d'arribar al centre de Barcelona. He sortit al carrer, i malgrat la pluja, ha estat un plaer caminar per Balmes, per Diputació, per Rambla de Catalunya, pel Passeig de Gràcia....He recordat els anys que hi vaig treballar a la zona, i que molts dels establiments que coneixia, després de set anys encara hi són. M'he embobat davant del Colmado Quílez i la pastisseria Mauri. He badat dins de la botiga de fruita seca Parami (un xic canviada, però molt poc). He descobert noves botigues de cachibaches de cuina.... Quina diferiència de ciutat amb la de @22 o 22@, segons qui ho digui!!!!!
Deien que feia fred siberià, però jo no l'he notat. He caminat, i caminat, i caminat... i després de dues hores sense parar potser si que em sentia un pèl cansada, però FELIÇ. Contenta del meu silenci en mig del soroll. Encantada del trencament de la rutina de cada dia. Oxigenada per una bona temporada....
... i m'he despertat. En realitat ha estat un somni. Un somni meravellós que semblava real!
Deien que feia fred siberià, però jo no l'he notat. He caminat, i caminat, i caminat... i després de dues hores sense parar potser si que em sentia un pèl cansada, però FELIÇ. Contenta del meu silenci en mig del soroll. Encantada del trencament de la rutina de cada dia. Oxigenada per una bona temporada....
... i m'he despertat. En realitat ha estat un somni. Un somni meravellós que semblava real!
23.1.12
Saltar, cridar i riure
Dissabte a la tarde. Per acabar el dia de celebracions familiars del cumple de la petita de casa vam anar a un petit parc d'atraccions annexe al centre comercial del costat de casa.
Eren tres nenes (de 2, 5 i 7). Van gaudir tant, en les aparentment avorrides atraccions a ulls d'un adult, que ens van acabar transmeten molta diversió.
Ara si jo he de triar, em quedo amb els llits elàstics (em venen al record els que pujava un cop a l'any quan a l'estiu anava a casa de la meva àvia en una ciutat abans de la Meseta...).
Crec que ara em vindria genial uns quants minuts de saltar (torpement, és clar), cridar (mira, mira què faig! ara amb els genolls! ara de cul! ains que no m'aixeco!!!!!) i de riure (sense comentaris, només imaginant la imatge ja em somric...).
Eren tres nenes (de 2, 5 i 7). Van gaudir tant, en les aparentment avorrides atraccions a ulls d'un adult, que ens van acabar transmeten molta diversió.
Ara si jo he de triar, em quedo amb els llits elàstics (em venen al record els que pujava un cop a l'any quan a l'estiu anava a casa de la meva àvia en una ciutat abans de la Meseta...).
Crec que ara em vindria genial uns quants minuts de saltar (torpement, és clar), cridar (mira, mira què faig! ara amb els genolls! ara de cul! ains que no m'aixeco!!!!!) i de riure (sense comentaris, només imaginant la imatge ja em somric...).
19.1.12
Felicitacions
![]() |
| He portat la felicitació i unes pastetes amb xocolata a la feina |
Allà, pel que sembla, això d'enviar postals és tota una institució. I ja sigui per l'aniversari, per una data senyalada o per una festivitat hi ha la targeta apropiada (a la persona i a l'edat) amb una missatge oportú i una mica treballadet (res d'alló tant senzill de FELICITATS. Hallmark s'ho traballa força).
La felicitació va acompanyada d'una carta plena de novetats de la nostra amiga. I enguany ens confirma que a l'agost passarà uns dies a Tolosa de Llenguadoc a casa d'uns amics comuns. A dia d'avui encara no podem confirmar si nosaltres hi pujarem, però els de casa ens "morim de ganes" de que sigui possible. De fet em mirat el calendari laboral d'aquest 2012... i.... ja veurem hem de tenir en compte tantes coses....!!!!
10.1.12
Salari congelat
És gener i estem a l'hivern, però no fa fred a la ciutat de Barcelona. Tot i així avui ens han comunicat oficialment que el nostre salari per enguany queda CONGELAT (amb les ganes que jo cantava allò del desembre congelat...).
La raó, fàcil: diuen que l'any passat va ser dur per l'empresa i les vendes es van reduir (ara, no van dir en el discurs de Nadal que malgrat tot havíem tingut beneficis?????), i el 2012 es presenta "difícil".
Doncs ja està. Ja sóc una més dels milers de persones que tenen el sou congelat, però amb feina. Ja tinc un punt de coincidència amb el funcionariat de mitja Europa. Clar que és l'única, perquè demà mateix, i sense que els tremoli la mà, podríem fotrem al carrer malgrat el meu contracte indefinit.
Bye, bye conveni. Bye, bye drets aconseguits!!
La raó, fàcil: diuen que l'any passat va ser dur per l'empresa i les vendes es van reduir (ara, no van dir en el discurs de Nadal que malgrat tot havíem tingut beneficis?????), i el 2012 es presenta "difícil".
Doncs ja està. Ja sóc una més dels milers de persones que tenen el sou congelat, però amb feina. Ja tinc un punt de coincidència amb el funcionariat de mitja Europa. Clar que és l'única, perquè demà mateix, i sense que els tremoli la mà, podríem fotrem al carrer malgrat el meu contracte indefinit.
Bye, bye conveni. Bye, bye drets aconseguits!!
5.1.12
El gat amb botes
Ja he explicat més d'una vegada que actualment tot el cinema que veig fora de casa és animat, que no vol dir estrictament infantil, encara que així ho venguin les distribuïdores... perquè els continguts.... no són tant infantils....
Aprofitant que avui dimecres és dia de l'espectador una mare de la classe de l'A. ens va convocar a anar al cinema a veure "El gat amb botes". Finalment, ens hem ajuntat quasi una vintena de nens i les mares corresponents (a més de dos agosarats pares mascles que també ens han volgut acompanyar, un d'ells el meu J.: "Algú ho havia de dir"!).
La peli és intrèpida, amb ritme. No és la història del Gat amb botes que ens expliquen als contes que tinc per casa, i més aviat fa una barreja de diferents històries (La gallina dels ous d'or, En Joan i les mongetes). Surten personatges una mica estranyots, com l'ou, i com no, hi ha una història "d'amor". Crec que els nens s'han perdut una part del contingut, encara que els ha encantat el gat, tant destre amb l'espasa i capaç de fer mil i una cabrioles en les seves lluites.
Bé, un film entretingut, que la veu del Banderes i la Hayek en la seva versió castellana no aporten res.
De totes maneres, a la C., la petita de casa, el que més li ha agradat és que avui al cine ha menjat crispetes (unes mares han comprat els megapots de crispetes només entrar i els han repartit en bosses entre els nens), cosa que no passa quan anem només els de casa.
Aprofitant que avui dimecres és dia de l'espectador una mare de la classe de l'A. ens va convocar a anar al cinema a veure "El gat amb botes". Finalment, ens hem ajuntat quasi una vintena de nens i les mares corresponents (a més de dos agosarats pares mascles que també ens han volgut acompanyar, un d'ells el meu J.: "Algú ho havia de dir"!).
La peli és intrèpida, amb ritme. No és la història del Gat amb botes que ens expliquen als contes que tinc per casa, i més aviat fa una barreja de diferents històries (La gallina dels ous d'or, En Joan i les mongetes). Surten personatges una mica estranyots, com l'ou, i com no, hi ha una història "d'amor". Crec que els nens s'han perdut una part del contingut, encara que els ha encantat el gat, tant destre amb l'espasa i capaç de fer mil i una cabrioles en les seves lluites.
Bé, un film entretingut, que la veu del Banderes i la Hayek en la seva versió castellana no aporten res.
De totes maneres, a la C., la petita de casa, el que més li ha agradat és que avui al cine ha menjat crispetes (unes mares han comprat els megapots de crispetes només entrar i els han repartit en bosses entre els nens), cosa que no passa quan anem només els de casa.
3.1.12
Mals auguris malgrat els meus desitjos
Ja ens van avisar la Merkel i Sarkozy que el 2012 serà dolent, molt dolent......I jo, ho vaig posar en quarantena (què han de dir els que estan manegant les cireres segons els seus interessos i els dels seus amics???).
Però la previsió pel meu signe tampoc és gaire afavoridora i així ho dieun astres a La Vanguardia (ara feia temps que no llegia amb afany els horòscops, però aquest cap de setmana no m'hi vaig poder estar), tal i com ho podeu llegir al retall que he penjat... (ni tan sols això de la "descendència" que jo ja estic bé amb la que tinc i ja m'agafa molt gran això de canviar bolquers i no dormir per les nits)
...Ni tampoc són gaire "encoratjadores" les paraules del meu gran jefe, malgrat ell pretengués que ho fossin...
"Desitjo que al nou
any practiquem tant la força col·lectiva (junts som imparables –com deia en
Puyal al pregó de la Mercé), que vol dir compartir, sumar, col·laborar i
cooperar; i també que gaudim d’una vida interior plena i reconfortant. Tot això
ens caldrà, i molt, per superar novament un any que també anticipa dificultats
... dificultats que fins ara hem anat superant no sense esforç i sacrificis."
Però és clar, quan tot i tothom parla en el mateix sentit, potser no cal fer oïdes sordes, oi????
Bé, com a mínim jo ja em vaig mentalitzant per les petacades que puguin arribar, malgrat que fa uns primers dies de l'any preciosos i, fins i tot, ahir vaig veure l'arc de Sant Martí.
30.12.11
I pel 2012....
...m'ho han passat i ho vull compartir. És fabulós. No tinc més paraules, aquí hi són totes, TOTS ELS MEUS DESITJOS PER MI I PER VOSALTRES....
Troballes a la nevera
Ja han passat aquests tres primers dies del Nadal. Per davant encara queda Cap d'Any i Reis. Vaja, més àpats pantagruèlics....
I pel camí, a menjar de restes, i a preparar dinars amb totes les troballes que apareixen a la nevera i al rebost.
Com sempre em passa, no preparo una carta amb el menú (sé de qui ho fa i potser per l'any vinent ho faré triant la tipografia més bonica i imprimint-los en l'HP), i en conseqüència, sempre se'm queden coses per posar a taula (recordeu que ja he parlat a vegades de la meva mala memòria).... És clar, que també hi ajuda, les mil mans dels convidats entrant i sortint de la cuina, volent ajudar.
Aquesta any no van sortir a la taula, uns musclos al vapor, uns llagostins a la planxa, unes boletes de patates, el paté de salmó, un formatge de tupí, el carpaccio (de sobre, comprat a l'Hacendado, però molt bo) i el pseudocaviar del pobre.
Bé, ara que sóc conscient de la seva existència, ja pensaré com apareixeran als nostres plats dels propers dies.... (tot i que llagostins, musclos i carpaccio, a dia d'avui, ja han "desaparegut").
I pel camí, a menjar de restes, i a preparar dinars amb totes les troballes que apareixen a la nevera i al rebost.
Com sempre em passa, no preparo una carta amb el menú (sé de qui ho fa i potser per l'any vinent ho faré triant la tipografia més bonica i imprimint-los en l'HP), i en conseqüència, sempre se'm queden coses per posar a taula (recordeu que ja he parlat a vegades de la meva mala memòria).... És clar, que també hi ajuda, les mil mans dels convidats entrant i sortint de la cuina, volent ajudar.
Aquesta any no van sortir a la taula, uns musclos al vapor, uns llagostins a la planxa, unes boletes de patates, el paté de salmó, un formatge de tupí, el carpaccio (de sobre, comprat a l'Hacendado, però molt bo) i el pseudocaviar del pobre.
Bé, ara que sóc conscient de la seva existència, ja pensaré com apareixeran als nostres plats dels propers dies.... (tot i que llagostins, musclos i carpaccio, a dia d'avui, ja han "desaparegut").
26.12.11
Davant l'adversitat, postitivisme
![]() |
| El racó més nadalenc de casa nostra |
I gràcies a la màgia, de sobte va aparèixer el follet del bosc Voki, que ens va donar una nova perspectiva de les festes que s'apropaven, en encoratjar-nos a anar al bosc a buscar el tió (vegeu el seu missatge). I vam anar, i el vam trobar, i durant una setmana l'hem estat alimentant d'allò més bé per a que la nit de Nadal ens cagués moltes cosetes....
Però com que les coses no podien ser d'una altre manera, a meitat setmana, de nou la meva sogra va ser ingressada, i de nou, els fràgils plans els vam haver de canviar.
I com sempre, com si un àngel ens acompanyés, els dies no han anat gens malament. Ens hem pogut reunir, celebrar amb tranquil·lat el Nadal. Essent pocs, anant amunt i avall, però amb ganes. Retrobant a la família, i recuperant una estranya normalitat amb l'ausent. Hem fet cagar el tió, hem menjat escudella i carn d'olla i canelons.
Desitjo que l'any vinent ens sigui propici.
BON NADAL!!!!
12.12.11
L'innocència dels nens en Nadal
S'acosten dies en que tots ens omplim la boca del que valorem que els nens mantinguin la seva innocència en aquestes festes. Que continuïn creient que els Reis, Papa Noel o el Tió existeixen. Que els regals els estan fabricant uns elfs en un lloc amagat...Que la màgia existeix!
Però en aquesta societat consumista en la que estem immersos és tan difícil mantenir el secret que no entenc com que amb set o quatre anys no descobreixen que tot plegat és una bona mentida dels pares (i mira que diem que no es poden dir mentides!!!).
Avui he anat al centre comercial per comprar unes coses pel festival de l'A., i vinga gent amunt i avall plena de paquets, gent fent cua per embolicar les joguines en una paradeta al bell mig de tot (allà on no passa desapercebuda ni per casualitat) i gent comprant carros sencers de joguines a l'hiper (inclús acompanyats amb els nens, d'uns dos anys, suposant que el dia que rebin el regal no el reconeixeran).
Elles han dit: Mira mare aquí emboliquen regals!!! I jo he pensat: Glupppsss!!!
Però la cosa no ha passat d'aquí, tot i que jo ja m'estava preparant una SUPERMENTIDA per sortir del malpàs.
Senyors (els dels centres comercials i la societat en general), no podríem ser una mica menys ostentosos en aquests dies de què tot es pot comprar i deixar més espai per la il·lusió?????
Però en aquesta societat consumista en la que estem immersos és tan difícil mantenir el secret que no entenc com que amb set o quatre anys no descobreixen que tot plegat és una bona mentida dels pares (i mira que diem que no es poden dir mentides!!!).
Avui he anat al centre comercial per comprar unes coses pel festival de l'A., i vinga gent amunt i avall plena de paquets, gent fent cua per embolicar les joguines en una paradeta al bell mig de tot (allà on no passa desapercebuda ni per casualitat) i gent comprant carros sencers de joguines a l'hiper (inclús acompanyats amb els nens, d'uns dos anys, suposant que el dia que rebin el regal no el reconeixeran).
Elles han dit: Mira mare aquí emboliquen regals!!! I jo he pensat: Glupppsss!!!
Però la cosa no ha passat d'aquí, tot i que jo ja m'estava preparant una SUPERMENTIDA per sortir del malpàs.
Senyors (els dels centres comercials i la societat en general), no podríem ser una mica menys ostentosos en aquests dies de què tot es pot comprar i deixar més espai per la il·lusió?????
10.12.11
A algú segur que li pot interessar...
Divendres a la tarda. Després d'algunes hores de moure llibres i mobles a l'estudi per fer-lo una mica més "aprofitat", el que hem aconseguit és treure dels prestatges: dos bosses de vídeos i un carro de la compra ple de llibrots.
Dels vídeos, com que no tenim ja aparell reproductor dels mateixos, conservarem només els del nostre casament (tres), que ens van fer els cosins en un dia tan memorable (ara convenientment els portarem a una famosa franquícia per a que ens els digitalitzin, ens hem de modernitzar, oi???).
Els altres vídeos i els llibres els he portat directament a la biblioteca del barri. Però no els ha interessat res pel seu fons, i he estat convidada a deixar-los en una taula oberta per a que tothom agafi el que hi ha lliurement segons els seus interessos....
I així ho he fet!!! Segur que hi ha algú que li pot interessar allò que a mi ja no em fa servei.... I sembla que és així, perquè per una altre raó he passat per la biblio poc abans de tancar, i ja no quedava res a la taula....
Ara tinc, una col·lecció de posagots del J. que no sabem què fer, algú li interessa????
Dels vídeos, com que no tenim ja aparell reproductor dels mateixos, conservarem només els del nostre casament (tres), que ens van fer els cosins en un dia tan memorable (ara convenientment els portarem a una famosa franquícia per a que ens els digitalitzin, ens hem de modernitzar, oi???).
Els altres vídeos i els llibres els he portat directament a la biblioteca del barri. Però no els ha interessat res pel seu fons, i he estat convidada a deixar-los en una taula oberta per a que tothom agafi el que hi ha lliurement segons els seus interessos....
I així ho he fet!!! Segur que hi ha algú que li pot interessar allò que a mi ja no em fa servei.... I sembla que és així, perquè per una altre raó he passat per la biblio poc abans de tancar, i ja no quedava res a la taula....
Ara tinc, una col·lecció de posagots del J. que no sabem què fer, algú li interessa????
1.12.11
M'en vaig tranquil·la a la feina
Alguna vegada ja he comentat que a casa el J. s'encarrega de les nenes pels matins i jo per la tarde.
Però ahir, vaig tenir unes molt bones sensacions, quan a les 7 del matí jo sortia per la porta de casa per anar a treballar, i el J. es va quedar a la cuina, davant el foc, preparant una truita per a fer-li un bocata a l'A. que anava d'excursió (més tard i com cada dia, aixecaria les nenes, esmorzarien plegats, les ajudaria a vestir i les portaria a l'escola).
Realment, la parietat de les tasques a casa no vol dir exclusivament repartir-se les tasques al 50%, oi?
Però ahir, vaig tenir unes molt bones sensacions, quan a les 7 del matí jo sortia per la porta de casa per anar a treballar, i el J. es va quedar a la cuina, davant el foc, preparant una truita per a fer-li un bocata a l'A. que anava d'excursió (més tard i com cada dia, aixecaria les nenes, esmorzarien plegats, les ajudaria a vestir i les portaria a l'escola).
Realment, la parietat de les tasques a casa no vol dir exclusivament repartir-se les tasques al 50%, oi?
29.11.11
Amb el ferum al nas
Crec que a mida que em vaig fent gran, les olors (bones i dolentes) s'em presenten més intenses al meu nas, i quan arriben, s'em queden durant hores.
Si són agradables, no passa res, ho gaudeixo. Però les altres, sembla que encara em persegueixen més, i em resulten quasi insoportables.
Avui mateix, he sortit a dinar al restaurantet del costat de la feina, i una olor per mi desagradable i molesta (la qual sóc incapaç de descriure, ho sento) m'ha perseguit tota la tarde fins que he arribat a casa (dutxa i canvi de roba han estat les teràpies de xoc aplicades).
És una mania poc d'acord amb el meu tarannà habitual, però és que m'ha quedat impregnat jersei, cabell, abric....i NO HO SUPORTO!!!!
Ainsss, a més aquesta sensació de que sóc jo la que faig ferum.....
I ja no us parlo de l'olor de peus a l'estiu que de vegades m'arriba del meu company de feina quan ve en sandàlies, és una ferum que m'és impossible foragitar. Ni posant-me litres de perfum ni enxopant un mocador que mantinc constantment al nas aconsegueixo vèncer'l.
Si són agradables, no passa res, ho gaudeixo. Però les altres, sembla que encara em persegueixen més, i em resulten quasi insoportables.
Avui mateix, he sortit a dinar al restaurantet del costat de la feina, i una olor per mi desagradable i molesta (la qual sóc incapaç de descriure, ho sento) m'ha perseguit tota la tarde fins que he arribat a casa (dutxa i canvi de roba han estat les teràpies de xoc aplicades).
És una mania poc d'acord amb el meu tarannà habitual, però és que m'ha quedat impregnat jersei, cabell, abric....i NO HO SUPORTO!!!!
Ainsss, a més aquesta sensació de que sóc jo la que faig ferum.....
I ja no us parlo de l'olor de peus a l'estiu que de vegades m'arriba del meu company de feina quan ve en sandàlies, és una ferum que m'és impossible foragitar. Ni posant-me litres de perfum ni enxopant un mocador que mantinc constantment al nas aconsegueixo vèncer'l.
24.11.11
Un creuer fora de sèrie, de Sílvia Soler
Com ja he dit públicament alguna altre vegada, entre la feina, la casa, la família i els blogs, la lectura de llibres a paper és de les últimes coses que faig.
I quan llegeixo, han de ser coses "lleugeres".
I tant lleugeres! Aquest cop ha caigut a les meves mans el llibre de la Sílvia Soler: Un creuer fora de sèrie.
L'he llegit en poc més de 2 hores (una mica fraccionades, això sí) perquè total són 155 pàgines amb lletra grossa.
La narració, fàcil. De fet són com dos històries en un sol llibre. He trobat que ha estat una lectura fluixa (tant que em va agradar Petons de diumenge, i uns anys abans, 39+1). No m'ha satisfet ni m'ha tret grans somriures amb les situacions lleugerament límits que relata. No m'ha emocionat. Si que hagués necessitat, però, un arbre genealògic al costat per situar alguns dels personatges en algun moment.
I quan llegeixo, han de ser coses "lleugeres".
I tant lleugeres! Aquest cop ha caigut a les meves mans el llibre de la Sílvia Soler: Un creuer fora de sèrie.
L'he llegit en poc més de 2 hores (una mica fraccionades, això sí) perquè total són 155 pàgines amb lletra grossa.
La narració, fàcil. De fet són com dos històries en un sol llibre. He trobat que ha estat una lectura fluixa (tant que em va agradar Petons de diumenge, i uns anys abans, 39+1). No m'ha satisfet ni m'ha tret grans somriures amb les situacions lleugerament límits que relata. No m'ha emocionat. Si que hagués necessitat, però, un arbre genealògic al costat per situar alguns dels personatges en algun moment.
20.11.11
20-N
He mirat per la finestra, i he vist una pancarta electoral. I ho he recordat. Avui és dia d'anar a votar! Ho faré, per creença democràtica, encara que cada vegada estic més convençuda que qui mana no són els polítics que escollim o no, sinó una elit econòmica qui és qui marca les directrius de tots segons els seus interessos.
I també he recordat que avui fa molts anys que aquest país també es va despertat desassossegat, com jo avui, perquè el dictador havia mort i no se sabia què passaria (no vull comparar les dues situacions, però, a mi llavors no em va preocupar gens ni mica que Franco hagués mort, tenia 6 anys!!!!, i en canvi la meva vida de cada dia sí que m'amoïna actualment).
15.11.11
Compra en grup
Nova experiència laboral!!!!
Avui uns quants de la feina hem fet una compra conjunta, per Internet, de trastos de cuina.
El que va ser en principi una compra que volia fer jo, se'm va acudir de comentar-li a una companya (que va dir que si), i després a una altre, i aquesta li va dir a tres més.... I així, al final, hem estat 6 (mira per a què serveix dinar a la cuina tots plegats encara que la resta d'hores no sapiguem ni què fan ni a què es dediquen).
Tot per ESTALVIAR-NOS uns EURILLOS en les despeses de tramesa!!! (cobren per enviament el mateix si demanes una cosa que deu).
Visca la crisi que ens fa més "socials"!!!!
Avui uns quants de la feina hem fet una compra conjunta, per Internet, de trastos de cuina.
El que va ser en principi una compra que volia fer jo, se'm va acudir de comentar-li a una companya (que va dir que si), i després a una altre, i aquesta li va dir a tres més.... I així, al final, hem estat 6 (mira per a què serveix dinar a la cuina tots plegats encara que la resta d'hores no sapiguem ni què fan ni a què es dediquen).
Tot per ESTALVIAR-NOS uns EURILLOS en les despeses de tramesa!!! (cobren per enviament el mateix si demanes una cosa que deu).
Visca la crisi que ens fa més "socials"!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



















